Conèixer Barcelona Gr1: de juny 2013

dijous, 20 de juny del 2013

ANDREA RISCO

Estem a hores de fer la exposició, per fi! Això ja s'acaba, tot el crèdit ja esta fet, només ens queda repassar-ho tot i llest. El crèdit ha sigut entretingut, cansat i també m'agradat molt anar per Barcelona. Teniem molta llibertat i des de el primer moment no ens em queixa't de res. Encara que.. alguns itineraris eren una mica rebuscats. Les Rambles em van agradar, no he estat mai per allà perquè no surto molt, però va estar divertit. També va ser bonic visitar aquells edificis en els quals dins d'ells s'amaguen molta història. És clar com era el nostre primer itinerari anaven molt emocionades i ben orientades. El barri gòtic no m'agradat molt, perquè a part dels carrers petits que ens vam ficar, l'itinerari era una miqueta llarg i no és fàcil trobar alguns objectes o plaques que teniem que buscar. L'eixample va estar bé, no és que fos el millor del món però era divertit. La visita a la Pedrera va ser molt emocionant, mai l'havia vist, era impressionant! Però després no vam tenir temps de completar l'itinerari, és podria dir que va ser curt. Va fer molta calor i no era el millor dia per anar passejant per allà. L'últim recorregut va ser a Montjuïc, estàvem molt cansades i desitjàvem tornar a casa. Si va ser molt bonic; els paisatges de la Plaça d'Espanya, els jardins i el passeig per allà.
Finalment, la meva opinió del crèdit es que ha estat bé encara que algunes coses és podrien recol·locar per uns altres llocs.

RAJOLA

ANNA PASCUAL

Per fi queda ben poquet per acabar el crèdit i que arribi l'estiu! Encara que ha sigut molta feina per part del crèdit de síntesi, personalment m'ha semblat bastant entretingut i interessant. Això si, molt millor la part dels itineraris per Barcelona que no pas la part de feina a classe. Primer de tot, vam començar amb l'itinerari per Les Rambles. És el que menys m'ha agradat ja que em va semblar una mica avorrit i aclaparador. Tot i així, com que era el primer itinerari per Barcelona el vam agafar amb ganes i va sortir bastant bé. El lloc que més em va agradar d'aquest itinerari ha sigut la Boqueria i la síndria que ens vam menjar! El segon itinerari va ser el del Barri gòtic. No va estar malament però era massa recorregut i no hi havia casi res de temps. Tot i així va estar molt bé, encara que hi havia que caminar molt, sobretot per anar-hi al Palau de la música ja que estava abaix del tot, però al arribar ho va compensar tot ja que era molt bonic! Va ser el que més em va agradar d'aquest itinerari. El tercer va ser l'Eixample. És el que més m'ha agradat. El recorregut estava bastant bé organitzat i tots els llocs on vam anar em van encantar, sobretot els interiors de la Pedrera i la Sagrada família! I per últim, Montjuïc. També em va agradar molt, ja que estava replè de jardins, escultures, monuments, etc. Però al ser l'últim itinerari per Barcelona estava cansada i el vaig agafar amb menys ganes, però era molt bonic. Després, per el contrari, ens va tocar el treball a classe. Ha sigut bastant cansat però creiem que ens ha sortit bastant bé ja que ens hem organitzat com cal. I ja per fi, acabem les classes i arriba l'estiu! Bones vacances!

SARA BERNAL

Ja casi hem acabat el treball de síntesi, i amb això finalitzem el curs i donem la benvinguda al esperat estiu. Aquest crèdit, personalment, m'ha semblat molt interesant, encara que com hi ha tanta feina a fer és una mica cansat. Primer vam fer els itineraris per Barcelona, i tots van tindre coses bones i dolentes.
El primer itinerari que vam realitzar va se els de les Rambles. Com era el primer día, anava amb ganes i m'ho vaig passar bé. Tot i que hi havia molta gent, em va agradar bastant.
El segon, va ser el barri gòtic. Ens havien comentat els nostres companys, que aquest era molt llarg i cansat. I així va ser. Tot i que m'agradaven molt les coses que visitavem, era molt cansat i finalment no ens va donar temps de finalitzar-lo a temps per l'hora en la que haviem quedat amb els professors. Després vam continuar fins que finalment el vam acabar.
Com el segon día no em va anar molt bé, el tercer vaig començar una mica desanimada. Era l'Eixample, i la Pedrera va agradar-me tant que vaig recuperar les ganes de nou. Aquest día el recorregut no va ser molt llarg i diría que es el que més em va agradar.
El quart, va ser Montjuïc. Era molt bonic, i totes les coses que vam veure em van agradar, encara que feia moltísima calor, els jardins, els museus, i totes les estàtues m'agradaven molt.
Després, el treball a clase no va ser tan divertit de realitzar, hi havien moltes coses a fer, però com ho sabiem, vam posar-nos des del principi a treballar així que no se'ns ha acomulat pas la feina.

ANA GONZÁLEZ

Aquí s'acaba el crèdit i per fi, també el curs. Aquest crèdit ha sigut molt interessant, ja que teniem molta llibertat per anar al nostre ritme i parar quan ho necessitàvem. A mi, personalment, m'agrada fer les coses individualment, per poder fer-ho tot a la meva manera i gust, i al treballar en grup, he de respectar la opinió de tot el grup. Però tot i això, ha estat bé treballant en grup.

El itinerari que més m'ha agradat ha sigut Montjuïc. Tot i que feia molta calor i era molt cansat, ha sigut sense dubte, el més bonic. Tot ple de jardins, de monuments i museus.

El que menys m'ha agradat ha sigut les Rambles. Hi havia massa gent i em va semblar una mica avorrit, però la Boqueria em va encantar.

El Barri Gòtic va ser esgotador. Va faltar bastat de temps. El Palau de la Música em va encantar.

L'eixample també em va agradar molt. La Pedrera em va semblar molt bonica i estrambòtica. Per altra banda, el recorregut va ser bastant curt i avorrit.

I per fi, ¡BONES VACANCES!

FRUITERIA

Aquest és un dibuix abstracte de una parada de fruites de la Boqueria:

Glogster del Barrio Gótico

Glogster Rambla

Glogster Montjuïc

Glogster Eixample

Dibuix d'un fanal modernista de Passeig de Gràcia.

BIBLIOGRAFIA

http://www.macba.cat/es/inicio

http://www.ramblejant.com/p/els-noms-de-la-rambla.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0
http://www.barcelonaturisme.com/Catala/_3Ngb8YjSpL3IOAs7oO2GTYmDu43mvEY2fbEqhG-Eju8fLtQKJvnC-H6XcE3_Ry6XsQWoVjZqUWVzK0x0aPel-rjrzPu0jEPbLylDVnJNki9MXt5busL53Q
http://ca.wikipedia.org/wiki/Laietans
http://guia.bcn.cat/punt-d-atencio-ciutadana-palau-de-mar-departament-de-benestar-social-i-familia_242115911.html

dimecres, 19 de juny del 2013

RECORRIDO

Para llegar al punto de partida, Plaça España a las 9:00, quedamos a las 8:00 en la parada Pont d'Esplugues para coger el tramvia. Bajamos en Ernest Lluch para coger el autobús D20 hasta la Plaça España.

Este es el recorrido que hemos hecho:

Mostra un mapa més gran

INTRODUCCIÓN

Esta montaña a 173 metros de altitud está situada entre la ciudad y el mar y tiene una gran importancia

histórica, monumental y cultural. Ha sido una montaña en constante cambio des de el principio de este siglo y ahora, en la actualidad, se puede considerar como zona de recreo, deporte y de cultura.

En su ladera marítima está el cementerio más antiguo de la ciudad, donde origináriamente había el antiguo cementerio medieval judío. Se supone que en Montjuïc se alojaba un pueblo ibérico, pero nunca se ha encontrado ningún rastro, y tiempo después, los romanos (del siglo III cC. al siglo II aC.) construían allí una fortaleza que desapareció durante el período de Augusto.

Des de la época romana, la montaña de Montjuïc se explotaba como cantera y sus materiales, como por ejemplo el gres, se consideraba idoneo para la construcción. Esta explotación se intensificó durante el siglo XIX y hacia mediados del siglo XX se dio como acabada.

Sobre el origen del nombre de la montaña, las tres opciones más posibles son: "Monte de judíos"; "Montjoiós" y "Monte de Júpiter".

La montaña es muy verde y tiene un montón de jardines, tres de ellos tienen los nombres de poetas catalanes y mallorquines:

Jardines Mossen Costa i Llobera
Jardines Joan Maragall
Jardines Mossen Cinto Verdaguer

Los Jardines Joan Maragall tienen en su interior el Palauet Albéniz.

Aquí os dejo un poco de informaciós sobre los poetas que le dan nombre a los jardines:

Miquel Costa y Llobera fue un poeta mallorquín nacido en Pollença el 10 de marzo de 1854. Autor del poema El Pi de Formentor.
Joan Maragall fue un poeta catalán nacido en Barcelona el 10 de octubre del 1860. Su obra más popular es Dins sa cambra .
Jacint Verdaguer y Santaló fue un poeta catalán nacido el 17 de mayo de 1845. Escribió la obra de L'atlántida.

ITINERARI

Hoy es nuestro último itinerario de todo el crédito, aunque no significa que no tengamos que hacer nada, justo lo contrario. Después de haber quedado con los profesores en Plaza Espanya, de que hayan
pasado lista y que les hagamos enseñado el trabajo realizado en casa, nos dirigimos al Palau Nacional. El Palau Nacional está lleno de escaleras, de turistas que quieren hacerse fotos ante la maravillosa vista de Barcelona, de estatuas...
Ya que estamos mejor situadas, nuestro siguiente destino es Caixa Fòrum. Mientras intentamos seguir ubicando, entramos en la recepción y nos explican su historia:

Caixa Fòrum, es una fábrica textil singular, una pieza única de la arquitectura modernista industrial catalana de principios del siglo XX. Después de una larga temporada inactiva, el edificio fue rehabilitado por arquitectos de renombre internacional, con el objetivo de llevarlo a las infraestructuras propias de un equipamiento cultural moderno.

Volvemos al Palau Nacional, para ello cogemos las escaleras mecánicas y como aún no está abierto nos tenemos que esperar un rato hasta que lo abran. Cuando lo abren, entramos y le preguntamos a la recepcionista. Esta nos contesta que este recinto acoge al ''Museu Nacional d'Art de Catalunya'' más conocido como MNAC, donde se pueden ver obras des del S.X hasta los 40, del S.XX.

Cuando salimos del MNAC, podemos encontrar una maravillosa vista de Plaza Espanya, es todo muy bonito des de aquí arriba y el paisaje aun más. Aquí podéis ver una foto:

Este recinto fue construido en 1929, por motivo de la Exposición Internacional de Barcelona. Los dos edificios enormes que podemos encontrar a banda y banda de la Avenida Mª Cristina servían como puerta de entrada al recinto ferial de la montaña de Montjuïc. Cuando pasamos por en medio de las dos torres podemos observar una fuente muy bonita y grande, claramente es la Font Màgica de Barcelona, la cual, por la noche, el agua hace movimientos coordinados con música e iluminación con colores que cambian.

Subimos hasta el Estadi Olímpic de Monjuïc, y una vez arriba contemplamos el maravilloso edificio, que fue inaugurado el 20 de mayo de 1929, en motivo de la Exposición universal de Barcelona y cuyo arquitecto fue Pere Domènech i Roure. Un tiempo después, en la época de los sesenta, el edificio dejó de ser utilizado.

El estadio de renovó y se reinauguró en 1989, con la celebración en Barcelona de la Copa del Mundo de Atletismo.

Tres años más tarde, el Estadi acogió los Juegos Olimpicos, siendo estos el acontecimiento más importante que ha acogido.

El Palau Sant Jordi es un pabellón deportivo construido con motivo de los juegos Olímpicos, durante los cuales acogió varios deportes, como las finales de balonmano y voleibol, así como las pruebas de gimnasia artística. En la actualidad, se realizan diferentes actividades, tanto con motivo deportivo como conciertos y hasta convenciones.

Al lado de estas instalaciones se encuentra la torre Calatrava, que no es más que una torre de comunicaciones.

En el siguiente mapa indicamos la situación de l'INEFC, la pista d'hípica, el camp de beisbol i el gimnàs de la Fuixarda:

Pista d'hípica

Camp de béisbol

INEFC

Gimnàs Fuixarda

Des de el Palau Nacional, vamos en dirección al Museu Etnológic para poder encontrar la famosa fuente que nos indican, creemos que es la "Font del Gat", pero como no sabemos donde se encuentra, decidimos entrar al Museo para preguntar, y nos lo indican perfectamente. Una vez llegamos, bebemos un poco de agua y seguimos con nuestro camino.

Lletra de la cançó "La font del gat"

Baixant de la font del gat

una noia, una noia,

baixant de la font del gat,

una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,

marieta, marieta,

pregunteu-li com se diu,

marieta de l'ull viu.

Seguimos el paseo llamado Santa Madrona y encontramos el Teatre Grec, que no es ninguna construcción hecha por los antiguos griegos, si no que fue construida en 1929 con motivo, al igual que el Estadi Olímpic, de la Exposición Universal de Barcelona.

Panorámica Teatre Grec

Saliendo ya del Teatre Grec, volvemos por donde hemos venido y, por la avenida de l'Estadi, hacia los jardines de Mossèn Cinto, encontramos la fundación Miró. Entramos a recoger unos folletos para tener información. Joan Miró fue un pintor, escultor, gravador y ceramista catalán, considerado uno de los máximos representantes del surrealismo. El arquitecto de la fundación fue Josep Lluís Sert, y el programa de exposiciones acoge tanto la creación de las vanguardias históricas como las últimas tendencias de arte actual.

Nos dirigimos a los jardines Mossèn Jacint Verdaguer que ocupan una extensión de 4'3 ha. y fueron inaugurados en el año 1970. Antiguamente este sitio se utilizaba como cantera.

Al entrar al parque vemos que a la parte superior hay un seguido de lagos que sirven de hábitat para una gran variedad de especies acuáticas como renacuajos y otros seres vivos.

A bajo del todo, encontramos una escultura y unos cuantos ejemplares de un fósil viviente: Ginkgo biloba. Hay tres ejemplares de éste fósil viviente. Ginkgo biloba es un árbol único en el mundo, sin parientes vivos. Se le considera fósil viviente ya que es una especie no extinguida extremadamente parecida a especies identificadas solo a través de fósiles. Al volver a casa, Sara y yo fuimos a una tienda naturista, la Casellas, situada arriba de la Calle de Mossèn Jacint Verdaguer y nos informamos de las utilidades curativas y preventivas de éste árbol, y nos dijeron que servía para estimular la circulación periférica.

Subimos y nos dirigimos a los lagos. Las plantas que abundan son todo tipo de nenúfares, Ponederas, Thalias, Lirios amarillos, Llantens de agua, Calas y más.

En estos lagos también hay animales viviendo allí dentro, como renacuajos, ranas, insectos, y más.

Volvemos a bajar para ir al punto de encuentro con los profesores, y nos encontramos una escultura de una mujer con un ramo de flores en la mano y un poema escrito debajo suyo. En la mano lleva unos pocos lirios en forma de ramo. El poema escrito justo debajo dice:

"Bonica és la rosa,

més ho és el ram,

més ho és el lliri

que floreix tot l'any.

Verdaguer."

Salimos de los jardines y nos dirigimos al Estadio Olímpico, dónde nos esperan todos los profesores. Nos pasan lista y finalmente acabamos todos los itinerarios. Para regresar a casa cogemos el bus D20 hasta la parada de Ernest Lluch, y ahí nos subimos al tramvia hasta Esplugues.

ESTATUAS

MONTJUÏC:

Alguna de ellas las podemos encontrar a simple vista aunque otras, hay que buscarlas bien para encontrarlas. Aquí os dejamos algunas:

La primera estatua que podemos encontrar a Atenea o Minerva, aunque no se parezca a la fotografía que tenemos que encontrar en el dosier, la hemos podido identificar gracias a su casco:

Las segundas estatuas que podemos encontrar, son estas:
Aunque son muy parecidas las dos, las podemos diferenciar a simple vista. Porque la única diferencia que hay entre las dos es que, Heràcles es el que tiene el pelo más corto y Zeus el que tiene el pelo más largo.

Zeus

Heràcles

Después de haber llegado al Palau Nacional, en lo más alto podemos encontrar a Ares o Mart con su escudo, como si representara la protección del Palau (ya que él era el dios de la guerra).

Ares o Mart

Tambien podemos encontrar a Afrodita o Venus, que es una de las estatuas situadas delante del Palau Nacional.

Ahora tenemos que encontrar al fauno, así que dispuestas a hacerlo, intentamos buscarlo. Después de media hora buscando el fauno, ¡Lo hemos encontrado! Esta pequeña familia de faunos está escondida, a la derecha de subir las escaleras mecánicas, son aquellas fuentes que soportan un soporte y ellas mismas hacen de fuente.

Aquí podemos ver algunas imágenes de nosotras con el fauno:

Fotos Montjuïc

Entrevista a un extranger

Sara: Hello! We're studens from IES La Mallola and we're doing a project for our high school, can you answer six questions, please?

Ana G: Where are you from?

Andrea: Why have you come to Barcelona?

Andrea: What are you enjoying most?

Ana g: Do you like spanish food?

Anna P: Which is the food that you like most?

Anna P: Will you retorn to Barcelona?

Sara: Do you think that Barcelona is interesting?

Ok, thanks, bye!

dimarts, 18 de juny del 2013

RECORREGUT

Per arribar al punt de trobada, la Pedrera a les 9:00, ens trobem a les 8:00 a la parada del Pont d'Esplugues. Agafem el el tramvia fins a Palau Reial. Allà agafem la línia 7 d'autobús Balmes-Provença. I desde aquí anem caminant fins a la Pedrera.

Aquest és el llarg recorregut que vam fer:

Mostra un mapa més gran

INTRODUCCIÓ

EL PLA DE L'EIXAMPLE

El Pla de l’Eixample era un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860, en ell reflecteix les profundes preocupacions socials de l'enginyer, que de fet va dissenyar sobre el paper una ciutat igualitària, on tots els barris tenien les mateixes característiques. També va guiar les actuacions urbanístiques dels anys 30, per bé que, posteriorment, els ajuntaments franquistes en van fer una lectura regressiva. Dins d’ell destacaven cinc vies més amples, els creuements de les quals donaven lloc a grans places.

També en el projecte preveia l'edificació de les illes només en dos dels costats, generalment els oposats. La resta estava adreçada a jardins i espais lliures. Estava constituït per una quadrícula contínua d'illes de cases de 113’3 metres des del Besòs fins a Montjuic , amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. Tota la construcción del Pla va durar quasi un segle.

Cada barri havia de disposar d'un centre cívic, amb llar d'infants, escola, església i asil. I cada districte, un mercat; i cada sector, un parc. Cerdà també va preveure un parc arborat prop del Besòs i un hipòdrom.

LA RAJOLETA

Divendres dia 7 de juny, el nostre primer dia de crèdit de sintesí, vam anar a veure on és fabricaben les rajoles i elements decoràtius, a la antigament anomenada ''Pujol i Bausis S.A'' o ''La Rajoleta'', situada a Esplugues de Llobregat.

La Rajoleta va ser creada al 1877, amb el pas dels anys, exactament al 1886 es va crear un forn nou de tipus àrab (al costat podeu veure una foto), també va ser incorporada una nova xemeneia. Al 1892 Pau Pujol i Vila (el fill de Pujol) va assolir la direcció de la fàbrica a causa de la mort del seu pare Jaume Pujol i Baussis.
La fàbrica, amb la seva última denominació "Industrial Cerámica Vallvé, S.A.", va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.
En l'actualitat, Pujol i Bausis és un projecte de patrimoni cultural de reconversió de les estructures existents en un nou espai museístic dedicat a la ceràmica i a l'arqueologia industrial. Es conserven sis forns de tipus àrab, dos d'ells enterrats i de grans dimensons –descoberts l'estiu de 1993 i la tardor de 1996-, els dos forns d'ampolla i la xemeneia són un valuós testimoni de les vinculacions d'Esplugues amb el fang.

Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Josep Azemar i Pont, Lluís Muncunill, que van incloure en les seves obres peces produïdes en aquesta fàbrica i, fins i tot, crearen alguns dels dissenys ceràmics que després prenien forma als forns de la fàbrica.

Aquestes rajoles, actualment, les podem trobar en els següents llocs: com ara el Parc Güell, o a edificis com la Casa Lleó-Morera, la Casa Amatller o l’Institut Pere Mata, a Reus.

Com vam poder observar en alguns llocs de l'eixample, podem trobar exemples del modernisme arquitectònic. Per exemple:

-Elements estructurals inspirats en elements vegetals de tipus orgànic: formes
arrodonides, etc..

És la estructura de les golfes de la Pedrera,

on la seva forma és d'una balena.

-Predomini de la línia corba, dissimetries, estilització.

Palau de la Música

-Ocupació de nous materials constructius: ferro (recuperació de treballs de forja artística); i
materials que ja estaven en desús: maó.

Casa Batlló

-Arquitectura simbòlica, sugeridora, embellida, que desperta els sentits. També amb més colors.

Interior del Palau de la Música

ITINERARI

Comencem el nostre itinerari amb la visita a La Pedrera cap a les 9:30h.

Abans d'entrar a La Pedrera mirem el terra del carrer. Hi ha rajoles modernistes de forma poligonal les quals les hem de dibuixar amb tots els motius vegetals que contenen.

La Pedrera, en realitat es diu casa Milà, ja que va ser construïda com a residència per els Milà. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou. Es poden visitar els patis interiors, el terrat, les golfes, i un pis d'època de l'edifici.

Majoritàriament hi predominen elements relacionats amb la natura, com per exemple els balcons que imiten fulles dels arbres, o al vestíbul que hi ha pintures que representen arbres, flors, etc.

Però també hi ha elements geomètrics com aquests:

Columna. Forma cilíndrica. Està situada a la façana, al costat de la porta principal.

Quadres. Forma rectangular. Està situat al passadís de l'edifici d'època de l'edifici.

Finestral. Forma ovalada. Situat a la façana.

Sortim de La Pedrera pugem pel Passeig fins la Diagonal i girem a la dreta. Davant nostre tenim l'edificació de La Casa de les Punxes. La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. El nom popular és donat per les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica.

Seguim per la Diagonal fins arribar al Carrer Pau Claris, on observem a la banda mar la casa del baró de Quadras. No hem pogut entrar perquè estava tancat i no hem pogut tornar-hi, però tenim la informació igualment. Des del 16 de juny de 2003, l'edifici acull la seu social de la Casa Àsia, que és un centre cultural dedicat al millor coneixement dels països asiàtics i del Pacífic.

Continuem fins al Carrer Bruc, girem a la dreta fins el Carrer València i al xamfrà d'aquests carrers hi trobem un edifici molt curiós. Hi havia una placa que hi deia:

"Conservatori Superior Municipal de Música 1916
Arquitecte: Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1946)"

Ara seguim pel carrer de l'Almirall, almirall es un grau militar de la marina que equival a general, Roger de Llúria, aquesta paraula s'accentua ja que es esdrúixola, seguim les indicacions que ens donen per arribar a l'església gòtica de la Concepció, tot fixant-nos en els edificis modernistes que hi trobem.

Quan finalment la trobem, entrem al claustre i ens informem sobre la seva història. Aquesta església no sempre ha estat on es actualment, i es que el claustre, com l'església, van ser traslladats del seu emplaçament original, el convent de Jonqueres, que es va enderrocar el 1868. El trasllat de l'església es realitza temps després (1871-1888), degut a l'expansió de la ciutat de Barcelona.

Sense deixar aquest carrer, ens dirigim a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació, i busquem una entrada. Dins aquesta illa de cases, hi ha una gran torre, anomenada Torre de les aigües, que era utilitzada per aprofitar l'aigua del subsòl i distribuir-la als primers edificis de l'Eixample. Creiem que, al estar aïllades del soroll, i ser unes cases més bé familiars, s'hi vivia molt millor en aquestes cases de l'interior, i no a l'exterior.

Ara, arribem al passatge Permanyer. En aquest passatge les cases són molt més luxoses, com les típiques cases angleses. son de colors clars i tenen pati, i està clar que la tranquilitat que aporta el passatge fa que aquí s'estigui realment a gust!

Sortim pel carrer Pau Claris, aquest era un capellà però també fou polític. Era el President de la Generalitat a l'inici de la guerra dels Segadors.

Etiquetes

dijous, 20 de juny del 2013

dimecres, 19 de juny del 2013

dimarts, 18 de juny del 2013