Després de sortir al carrer Pau Claris, girem a la dreta, pujem al Consell de Cent, i tot seguit, girem a l'esquerra fins al Passeig de Gràcia.

Aquí ens trobem "l'Illa de la Discòrdia" on hi ha tres edificis modernistes:

• La Casa Lleó i Morera, de Lluís Domenech i Montaner, situada al Passeig de Gràcia, número 35.
• La Casa Ametller, de Josep Puig i Cadafalch, situada al número 47 del Passeig de Gràcia.
• La Casa Batlló, d'Antoni Gaudí, situada al número 43 de Passeig de Gràcia.

Es diu Illa de la Discordia per la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, els arquitectes de els tres edificis modernistes d'aquesta illa.

Entre quests tres edificis i altres edificis modernistes, generalment les diferències són fàcils de veure. Bàsicament són les ondulacions de l'estructura i els detalls arquitectònics. Estem davant de la Casa Batllló. Al cap damunt de l'edifici es troba representat un drac o un llangardaix. A la casa Atmetller hi és representat Sant Jordi i altres herois de la mitologia grega "matadors de dracs". 

Casa Atmetller.

Casa Batlló.

Casa Lleó i Morera.

Seguim per Passeig de Gràcia, on ens aturem davant d'un fanal modernista el qual haurem de dibuixar en blanc i negre. Pugem fins a carrer Mallorca, on girem i continuem fins a Sagrada Família. És l'obra més important de Gaudí. Aquest temple és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.Les 18 torrer representen 12 apòstols, els quatre evangelistes, la Verge María i Jesús(la més alta). 

Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica a la façana de la Passió, que ha anat executant segons el seu estil personal al llarg de vint anys.

Gaudí, tenia el seu propi estil, era molt original i per això ell per fer els càlculs d’estructures va experimentar amb models penjants a base de pesos i cordills, un sistema que mai cap altre arquitecte en el món ha desenvolupat en tal grau i dimensió com ho va fer Gaudí.