Ens dirigim cap al Palau de la Virreina. És fàcil de trobar ja que crida l'atenció amb el contrast dels edificis dels voltants. 

El Palau de la Virreina va ser construït entre 1772 i 1778 com a residència de Manuel Amat i Junyent, virrei del Perú, que al tornar cap a Barcelona va voler demostrar que tenia riquesa i va ordenar construir aquest palau de barreja barroca i rococó. Quan va morir va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a Palau de la Virreina.

Actualment, al Palau de la Virreina s'hi fan exposicions i activitats per a totes les edats. A les sales, per entrar-hi s'ha de pagar, per tant no hem pogut entrar, però si que hem pogut anar al pati interior, on en teoria ens hi havíem de topar amb uns gegants, però que avui no hi eren.

Al sortir del Palau de la Virreina, ens dirigim cap a la zona més popular. Anem al mercat de la Boqueria, el qual són molts carrers coberts on senyors i senyores fan les seves comandes. Hi ha tota mena de parades, des de parades de fruites i sucs 100% naturals fins a parades plenes fins a dalt de llaminadures. El Mercat de la Boqueria té una extensió de 2583 metres quadrats i va ser inaugurat l'any 1836. Aquest mercat és el més visitat de Barcelona, ja sigui per turistes que només hi van per visitar-lo i comprar alguna cosa com a record, o senyors i senyores que hi van cada dia a fer les seves compres setmanals. 

En aquest mercat també hi pots trobar bars. Un dels més coneguts és el bar "Pinotxo", on es va fer i servir el primer "biberó", un café amb llet condensada.

Després, seguim Rambles abaix. Al bell mig d'aquest tram, hi trobem l'obra ceràmica dissenyada per Joan Miró, anomenada Plà de l'ós.

Després, si mirem a l'esquerra i cap a dalt, veiem la façana d'un edifici amb art oriental.












Continuem el nostre recorregut. Ara anem cap al Liceu. La funció actual d'aquest edifici és la representació de concerts de tot tipus, obres de teatre i moltes coses més. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys. Aquest edifici es va inaugurar el 4 d'abril de 1847 i des d'aquell dia ha tingut molts accidents, com l'incendi de l'any 1994.


Després de la visita al Liceu, ens dirigim cap a Plaça Reial, on hi trobem fanals en forma al·legòrica d'arbre dissenyats per Antoni Gaudí i la gran font que representa les tres germanes de la mitologia grecoromana, les Tres Gràcies. Les Tres Gràcies éren el símbol del do de les bones maneres, del bon humor i de tot el que fos amable. Eren les tres filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, aquestes tres deesses es deien:

Aglaia: la més jove i bella de les tres, simbolitza la intel·ligència.

Eufròsine:  simbolitza el plaer i l'alegria

Talia: musa de la comèdia i de la poesia bucòlica, representada amb una màscara i una corona d'heura.

Les Gràcies presidien els banquets, les danses i totes les activitats i celebracions plaents, en definitiva, tot allò que al món pogués haver d'agradable, plaent, interessant, atractiu ... Es creien que tenien la capacitat de dotar els homes de la genialitat necessària per ser un excepcional artista. Les Gràcies eren companyia habitual en l'Olimp d'Afrodita i Eros i estan molt relacionades amb les Muses amb què es divertien al so de la música que Apol·lo tocava.