El Pla de l’Eixample era un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860, en ell reflecteix les profundes preocupacions socials de l'enginyer, que de fet va dissenyar sobre el paper una ciutat igualitària, on tots els barris tenien les mateixes característiques. També va guiar les actuacions urbanístiques dels anys 30, per bé que, posteriorment, els ajuntaments franquistes en van fer una lectura regressiva. Dins d’ell destacaven cinc vies més amples, els creuements de les quals donaven lloc a grans places.
També en el projecte preveia l'edificació de les illes només en dos dels costats, generalment els oposats. La resta estava adreçada a jardins i espais lliures. Estava constituït per una quadrícula contínua d'illes de cases de 113’3 metres des del Besòs fins a Montjuic , amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. Tota la construcción del Pla va durar quasi un segle.
LA RAJOLETA
Divendres dia 7 de juny, el nostre primer dia de crèdit de sintesí, vam anar a veure on és fabricaben les rajoles i elements decoràtius, a la antigament anomenada ''Pujol i Bausis S.A'' o ''La Rajoleta'', situada a Esplugues de Llobregat.
La Rajoleta va ser creada al 1877, amb el pas dels anys, exactament al 1886 es va crear un forn nou de tipus àrab (al costat podeu veure una foto), també va ser incorporada una nova xemeneia. Al 1892 Pau Pujol i Vila (el fill de Pujol) va assolir la direcció de la fàbrica a causa de la mort del seu pare Jaume Pujol i Baussis.
La fàbrica, amb la seva última denominació "Industrial Cerámica Vallvé, S.A.", va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.
En l'actualitat, Pujol i Bausis és un projecte de patrimoni cultural de reconversió de les estructures existents en un nou espai museístic dedicat a la ceràmica i a l'arqueologia industrial. Es conserven sis forns de tipus àrab, dos d'ells enterrats i de grans dimensons –descoberts l'estiu de 1993 i la tardor de 1996-, els dos forns d'ampolla i la xemeneia són un valuós testimoni de les vinculacions d'Esplugues amb el fang.
Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Josep Azemar i Pont, Lluís Muncunill, que van incloure en les seves obres peces produïdes en aquesta fàbrica i, fins i tot, crearen alguns dels dissenys ceràmics que després prenien forma als forns de la fàbrica.
Aquestes rajoles, actualment, les podem trobar en els següents llocs: com ara el Parc Güell, o a edificis com la Casa Lleó-Morera, la Casa Amatller o l’Institut Pere Mata, a Reus.
Com vam poder observar en alguns llocs de l'eixample, podem trobar exemples del modernisme arquitectònic. Per exemple:
-Elements estructurals inspirats en elements vegetals de tipus orgànic: formes
arrodonides, etc..
arrodonides, etc..
És la estructura de les golfes de la Pedrera,
on la seva forma és d'una balena.
-Predomini de la línia corba, dissimetries, estilització.
Palau de la Música
-Ocupació de nous materials constructius: ferro (recuperació de treballs de forja artística); i
materials que ja estaven en desús: maó.
materials que ja estaven en desús: maó.
Casa Batlló
-Arquitectura simbòlica, sugeridora, embellida, que desperta els sentits. També amb més colors.
Interior del Palau de la Música
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada