ANNA PASCUAL

Per fi queda ben poquet per acabar el crèdit i que arribi l'estiu! Encara que ha sigut molta feina per part del crèdit de síntesi, personalment m'ha semblat bastant entretingut i interessant. Això si, molt millor la part dels itineraris per Barcelona que no pas la part de feina a classe. Primer de tot, vam començar amb l'itinerari per Les Rambles. És el que menys m'ha agradat ja que em va semblar una mica avorrit i aclaparador. Tot i així, com que era el primer itinerari per Barcelona el vam agafar amb ganes i va sortir bastant bé. El lloc que més em va agradar d'aquest itinerari ha sigut la Boqueria i la síndria que ens vam menjar! El segon itinerari va ser el del Barri gòtic. No va estar malament però era massa recorregut i no hi havia casi res de temps. Tot i així va estar molt bé, encara que hi havia que caminar molt, sobretot per anar-hi al Palau de la música ja que estava abaix del tot, però al arribar ho va compensar tot ja que era molt bonic! Va ser el que més em va agradar d'aquest itinerari. El tercer va ser l'Eixample. És el que més m'ha agradat. El recorregut estava bastant bé organitzat i tots els llocs on vam anar em van encantar, sobretot els interiors de la Pedrera i la Sagrada família! I per últim, Montjuïc. També em va agradar molt, ja que estava replè de jardins, escultures, monuments, etc. Però al ser l'últim itinerari per Barcelona estava cansada i el vaig agafar amb menys ganes, però era molt bonic. Després, per el contrari, ens va tocar el treball a classe. Ha sigut bastant cansat però creiem que ens ha sortit bastant bé ja que ens hem organitzat com cal. I ja per fi, acabem les classes i arriba l'estiu! Bones vacances!

Glogster Rambla

Dibuix d'un fanal modernista de Passeig de Gràcia.

Nos dirigimos a los jardines Mossèn Jacint Verdaguer que ocupan una extensión de 4'3 ha. y fueron inaugurados en el año 1970. Antiguamente este sitio se utilizaba como cantera.

Al entrar al parque vemos que a la parte superior hay un seguido de lagos que sirven de hábitat para una gran variedad de especies acuáticas como renacuajos y otros seres vivos.

A bajo del todo, encontramos una escultura y unos cuantos ejemplares de un fósil viviente: Ginkgo biloba. Hay tres ejemplares de éste fósil viviente. Ginkgo biloba es un árbol único en el mundo, sin parientes vivos. Se le considera fósil viviente ya que es una especie no extinguida extremadamente parecida a especies identificadas solo a través de fósiles. Al volver a casa, Sara y yo fuimos a una tienda naturista, la Casellas, situada arriba de la Calle de Mossèn Jacint Verdaguer y nos informamos de las utilidades curativas y preventivas de éste árbol, y nos dijeron que servía para estimular la circulación periférica.

Subimos y nos dirigimos a los lagos. Las plantas que abundan son todo tipo de  nenúfares, Ponederas, Thalias, Lirios amarillos, Llantens de agua, Calas y más. 

En estos lagos también hay animales viviendo allí dentro, como renacuajos, ranas, insectos, y más.

Volvemos a bajar para ir al punto de encuentro con los profesores, y nos encontramos una escultura de una mujer con un ramo de flores en la mano y un poema escrito debajo suyo. En la mano lleva unos pocos lirios en forma de ramo. El poema escrito justo debajo dice:

"Bonica és la rosa,

més ho és el ram,

més ho és el lliri

que floreix tot l'any.

               Verdaguer."

Salimos de los jardines y nos dirigimos al Estadio Olímpico, dónde nos esperan todos los profesores. Nos pasan lista y finalmente acabamos todos los itinerarios. Para regresar a casa cogemos el bus D20 hasta la parada de Ernest Lluch, y ahí nos subimos al tramvia hasta Esplugues. 

ITINERARI

Comencem el nostre itinerari amb la visita a La Pedrera cap a les 9:30h.

Abans d'entrar a La Pedrera mirem el terra del carrer. Hi ha rajoles modernistes de forma poligonal les quals les hem de dibuixar amb tots els motius vegetals que contenen.

La Pedrera, en realitat es diu casa Milà, ja que va ser construïda com a residència per els Milà. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou. Es poden visitar els patis interiors, el terrat, les golfes, i un pis d'època de l'edifici.

Majoritàriament hi predominen elements relacionats amb la natura, com per exemple els balcons que imiten fulles dels arbres, o al vestíbul que hi ha pintures que representen arbres, flors, etc. 

Però també hi ha elements geomètrics com aquests:

Columna. Forma cilíndrica. Està situada a la façana, al costat de la porta principal.

Quadres. Forma rectangular. Està situat al passadís de l'edifici d'època de l'edifici.

Finestral. Forma ovalada. Situat a la façana.

Sortim de La Pedrera pugem pel Passeig fins la Diagonal i girem a la dreta. Davant nostre tenim l'edificació de La Casa de les Punxes. La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. El nom popular és donat per les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica. 

Seguim per la Diagonal fins arribar al Carrer Pau Claris, on observem a la banda mar la casa del baró de Quadras. No hem pogut entrar perquè estava tancat i no hem pogut tornar-hi, però tenim la informació igualment. Des del 16 de juny de 2003, l'edifici acull la seu social de la Casa Àsia, que és un centre cultural dedicat al millor coneixement dels països asiàtics i del Pacífic. 

Continuem fins al Carrer Bruc, girem a la dreta fins el Carrer València i al xamfrà d'aquests carrers hi trobem un edifici molt curiós. Hi havia una placa que hi deia:

"Conservatori Superior Municipal de Música 1916
Arquitecte: Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1946)"

RECORRIDO

Para llegar al punto de partida, Canaletes a las 9:00, quedamos a las 8:00 en la parada Països Catalans para coger el autobus número 67.

Este es el recorrido que hemos hecho:

Mostra un mapa més gran

INTRODUCCIÓN

Hoy, al igual que ayer, también quedamos todos en Canaletes con los profesores para que nos pasen lista, puntualidad y material. Seguidamente nos situamos en el centro de Plaza Catalunya.

Plaza Catalunya es el corazón de la ciudad. Si nos fijamos y miramos hacia la montaña veremos un edificio de un gran banco en el que, arriba del todo, está la representación de un Dios greco-romano llamado Mercurio o Hermes. 

Si miramos hacia atrás, dirección hacia el mar, veremos una estatua dedicada al antiguo Presidente de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià Llussià, nacido en Vilanova i la Geltrú el 21 de Septiembre de 1859  y falleció en Barcelona el 25 de Diciembre de 1933. Fue político y militar español de ideología republicana e independentista catalana y uno de los fundadores de los partidos Estat Català y Esquerra Republicana de Catalunya, siendo sucedido por Lluís Companys i Jover. 

 Si miramos la placa podremos ver que pone: “Essent president de la Generalitat de Catalunya el molt honorable sr. Jordi Pujol i Soley. Fou inaugurat aquest monument el 25 de Desembre de 1991”.

Con este itinerario veremos y conoceremos todo el Barrio gótico que debe su nombre al arte gótico que se desarrolló durante los últimos siglos de la Edad Media conservándose algunos edificios como la iglesia de Santa Anna, la iglesia del Pi, la Catedral,  etc.

Desde Plaza Catalunya podemos visualizar el Hard Rock Café y nos dirigimos hacia allí, no porque sea ninguna maravilla -hace honor a la plaza-, sinó porqué al lado hay un callejón muy pequeño que, aunque no lo parezca, si tiene salida.

Hemos llegado a una plaza, llamada Ramon Amadeu. Su nombre viene de un escultor y pesebrista que vivió en Barcelona entre los años 1745 y 1821. 

La iglésia que tenemos en frente es la de Santa Anna. Deberiamos de haber entrado para identificar el estilo y describir el claustro, pero a esas horas estaba cerrada y no pudimos volver más tarde. Aún así, sabemos que el estilo es gótico ya que forma parte del Barrio gótico. 

Seguimos nuestro recorrido. Cruzamos la arcada y salimos a la calle de Santa Anna, luego giramos a la derecha a la calle de la Canuda y nuevamente a la izquierda, a la calle de Bertrellans. Es una pequeña calle en la cual veremos 7 farolas.  

Llegamos a la Plaza de la Vila de Madrid, donde nos encontramos con los restos de la necrópoli romana.

Cogemos el Pasaje Duc de la Victoria, giramos a la derecha a la calle Duc de la Victoria y nuevamente a la derecha. Estamos en la calle Portaferrissa. Las placas de encima de la fuente, lo explican. Dice así: 

La "Porta Ferriça" era una de las puertas de la segunda muralla de Barcelona, construida en el S.XIII. La barra de hierro una de las medidas longitudinales usadas en la ciudad que se fijó en ella le dio puerta desde el centro de la ciudad antigua, en la Calle Puertaferrisa, se construyeron a principios del S.XVI. La casa Gralla Bello edificio plateresco desaparecido al abrirse la Calle del Duque de la Victoria, y la casa Pinós, del marqués de Barbará, derruida también a mediados del S.XIX. La construcción del palacio Moya (hoy Comillas) en 1774, motivó el derribo de la antigua puerta.

Seguimos andando hasta la Calle Petritxol, una calle pequeña, estrecha y sombría. Es una de las calles más típicas y entrañables. Hace muchos años se escondían pasiones detrás de esos balcones. De aquella época ha quedado un amor por el arte y el buen gusto de las tiendas. Y para buen gusto, entrar a una chocolatería y probar unas ensaimadas con chocolate y nata como nunca las habreis comido. 

Seguimos la calle y nos fijamos en que esta decorada con unas baldosas en las cuales hay escritos algunos versos pareados:

"Aci la mare de Déu
ens diu que el temps passa lleu."

"De les cabres el ramat
ja no embruta l'empedregat."

"Hi anaven a menjar nata
ensaimada i xacolata."

Hubieron celebridades relacionadas de alguna manera con esta calle, y algunas son las siguientes:

"-1921-Millà-2005-
En aquesta casa hi va néixer LLUIS MILLÀ i REIG llibreter, editor i arxiver teatral."

"Radio Nacional de Espanya en Barcelona y su campaña benéfica al "Sr. Dalmau",
vecino simbólico de esta calle.
6-VI-1949            6-VI-1969."

"Montserrat Caballé
Treballà a la casa Comella l'any 1950
L'associació de veïns ho recorda en homenatge pel temps passat aquí.
13-01-1984."

Al final de esta calle acabamos en Plaza del Pi. El nombre es debido ya que ésta plaza contiene un pino centenario. Y en esa misma plaza está una iglésia de estilo gótico, la Iglésia Santa Maria del Pi.

Ens dirigim cap al Palau de la Virreina. És fàcil de trobar ja que crida l'atenció amb el contrast dels edificis dels voltants. 

El Palau de la Virreina va ser construït entre 1772 i 1778 com a residència de Manuel Amat i Junyent, virrei del Perú, que al tornar cap a Barcelona va voler demostrar que tenia riquesa i va ordenar construir aquest palau de barreja barroca i rococó. Quan va morir va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a Palau de la Virreina.

Actualment, al Palau de la Virreina s'hi fan exposicions i activitats per a totes les edats. A les sales, per entrar-hi s'ha de pagar, per tant no hem pogut entrar, però si que hem pogut anar al pati interior, on en teoria ens hi havíem de topar amb uns gegants, però que avui no hi eren.

Al sortir del Palau de la Virreina, ens dirigim cap a la zona més popular. Anem al mercat de la Boqueria, el qual són molts carrers coberts on senyors i senyores fan les seves comandes. Hi ha tota mena de parades, des de parades de fruites i sucs 100% naturals fins a parades plenes fins a dalt de llaminadures. El Mercat de la Boqueria té una extensió de 2583 metres quadrats i va ser inaugurat l'any 1836. Aquest mercat és el més visitat de Barcelona, ja sigui per turistes que només hi van per visitar-lo i comprar alguna cosa com a record, o senyors i senyores que hi van cada dia a fer les seves compres setmanals. 

En aquest mercat també hi pots trobar bars. Un dels més coneguts és el bar "Pinotxo", on es va fer i servir el primer "biberó", un café amb llet condensada.

Després, seguim Rambles abaix. Al bell mig d'aquest tram, hi trobem l'obra ceràmica dissenyada per Joan Miró, anomenada Plà de l'ós.

Després, si mirem a l'esquerra i cap a dalt, veiem la façana d'un edifici amb art oriental.












Continuem el nostre recorregut. Ara anem cap al Liceu. La funció actual d'aquest edifici és la representació de concerts de tot tipus, obres de teatre i moltes coses més. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys. Aquest edifici es va inaugurar el 4 d'abril de 1847 i des d'aquell dia ha tingut molts accidents, com l'incendi de l'any 1994.


Després de la visita al Liceu, ens dirigim cap a Plaça Reial, on hi trobem fanals en forma al·legòrica d'arbre dissenyats per Antoni Gaudí i la gran font que representa les tres germanes de la mitologia grecoromana, les Tres Gràcies. Les Tres Gràcies éren el símbol del do de les bones maneres, del bon humor i de tot el que fos amable. Eren les tres filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, aquestes tres deesses es deien:

Aglaia: la més jove i bella de les tres, simbolitza la intel·ligència.

Eufròsine:  simbolitza el plaer i l'alegria

Talia: musa de la comèdia i de la poesia bucòlica, representada amb una màscara i una corona d'heura.

Les Gràcies presidien els banquets, les danses i totes les activitats i celebracions plaents, en definitiva, tot allò que al món pogués haver d'agradable, plaent, interessant, atractiu ... Es creien que tenien la capacitat de dotar els homes de la genialitat necessària per ser un excepcional artista. Les Gràcies eren companyia habitual en l'Olimp d'Afrodita i Eros i estan molt relacionades amb les Muses amb què es divertien al so de la música que Apol·lo tocava.