Ja casi hem acabat el treball de síntesi, i amb això finalitzem el curs i donem la benvinguda al esperat estiu. Aquest crèdit, personalment, m'ha semblat molt interesant, encara que com hi ha tanta feina a fer és una mica cansat. Primer vam fer els itineraris per Barcelona, i tots van tindre coses bones i dolentes.
El primer itinerari que vam realitzar va se els de les Rambles. Com era el primer día, anava amb ganes i m'ho vaig passar bé. Tot i que hi havia molta gent, em va agradar bastant.
El segon, va ser el barri gòtic. Ens havien comentat els nostres companys, que aquest era molt llarg i cansat. I així va ser. Tot i que m'agradaven molt les coses que visitavem, era molt cansat i finalment no ens va donar temps de finalitzar-lo a temps per l'hora en la que haviem quedat amb els professors. Després vam continuar fins que finalment el vam acabar.
Com el segon día no em va anar molt bé, el tercer vaig començar una mica desanimada. Era l'Eixample, i la Pedrera va agradar-me tant que vaig recuperar les ganes de nou. Aquest día el recorregut no va ser molt llarg i diría que es el que més em va agradar.
El quart, va ser Montjuïc. Era molt bonic, i totes les coses que vam veure em van agradar, encara que feia moltísima calor, els jardins, els museus, i totes les estàtues m'agradaven molt.
Després, el treball a clase no va ser tan divertit de realitzar, hi havien moltes coses a fer, però com ho sabiem, vam posar-nos des del principi a treballar així que no se'ns ha acomulat pas la feina.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sara Bernal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sara Bernal. Mostrar tots els missatges
dijous, 20 de juny del 2013
dimecres, 19 de juny del 2013
Subimos hasta el Estadi Olímpic de Monjuïc, y una vez arriba contemplamos el maravilloso edificio, que fue inaugurado el 20 de mayo de 1929, en motivo de la Exposición universal de Barcelona y cuyo arquitecto fue Pere Domènech i Roure. Un tiempo después, en la época de los sesenta, el edificio dejó de ser utilizado.
El estadio de renovó y se reinauguró en 1989, con la celebración en Barcelona de la Copa del Mundo de Atletismo.
Tres años más tarde, el Estadi acogió los Juegos Olimpicos, siendo estos el acontecimiento más importante que ha acogido.
El Palau Sant Jordi es un pabellón deportivo construido con motivo de los juegos Olímpicos, durante los cuales acogió varios deportes, como las finales de balonmano y voleibol, así como las pruebas de gimnasia artística. En la actualidad, se realizan diferentes actividades, tanto con motivo deportivo como conciertos y hasta convenciones.
Al lado de estas instalaciones se encuentra la torre Calatrava, que no es más que una torre de comunicaciones.
En el siguiente mapa indicamos la situación de l'INEFC, la pista d'hípica, el camp de beisbol i el gimnàs de la Fuixarda:
Pista d'hípica
Camp de béisbol
INEFC
Des de el Palau Nacional, vamos en dirección al Museu Etnológic para poder encontrar la famosa fuente que nos indican, creemos que es la "Font del Gat", pero como no sabemos donde se encuentra, decidimos entrar al Museo para preguntar, y nos lo indican perfectamente. Una vez llegamos, bebemos un poco de agua y seguimos con nuestro camino.
Lletra de la cançó "La font del gat"
Baixant de la font del gat
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu,
marieta, marieta,
pregunteu-li com se diu,
marieta de l'ull viu.
Seguimos el paseo llamado Santa Madrona y encontramos el Teatre Grec, que no es ninguna construcción hecha por los antiguos griegos, si no que fue construida en 1929 con motivo, al igual que el Estadi Olímpic, de la Exposición Universal de Barcelona.
 |
| Panorámica Teatre Grec |
Saliendo ya del Teatre Grec, volvemos por donde hemos venido y, por la avenida de l'Estadi, hacia los jardines de Mossèn Cinto, encontramos la fundación Miró. Entramos a recoger unos folletos para tener información. Joan Miró fue un pintor, escultor, gravador y ceramista catalán, considerado uno de los máximos representantes del surrealismo. El arquitecto de la fundación fue Josep Lluís Sert, y el programa de exposiciones acoge tanto la creación de las vanguardias históricas como las últimas tendencias de arte actual. Entrevista a un extranger
Sara: Hello! We're studens from IES La Mallola and we're doing a project for our high school, can you answer six questions, please?
Ana G: Where are you from?
Andrea: Why have you come to Barcelona?
Andrea: What are you enjoying most?
Ana g: Do you like spanish food?
Anna P: Which is the food that you like most?
Anna P: Will you retorn to Barcelona?
Sara: Do you think that Barcelona is interesting?
Ok, thanks, bye!
dimarts, 18 de juny del 2013
Ara seguim pel carrer de l'Almirall, almirall es un grau militar de la marina que equival a general, Roger de Llúria, aquesta paraula s'accentua ja que es esdrúixola, seguim les indicacions que ens donen per arribar a l'església gòtica de la Concepció, tot fixant-nos en els edificis modernistes que hi trobem.
Quan finalment la trobem, entrem al claustre i ens informem sobre la seva història. Aquesta església no sempre ha estat on es actualment, i es que el claustre, com l'església, van ser traslladats del seu emplaçament original, el convent de Jonqueres, que es va enderrocar el 1868. El trasllat de l'església es realitza temps després (1871-1888), degut a l'expansió de la ciutat de Barcelona.
Sense deixar aquest carrer, ens dirigim a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació, i busquem una entrada. Dins aquesta illa de cases, hi ha una gran torre, anomenada Torre de les aigües, que era utilitzada per aprofitar l'aigua del subsòl i distribuir-la als primers edificis de l'Eixample. Creiem que, al estar aïllades del soroll, i ser unes cases més bé familiars, s'hi vivia molt millor en aquestes cases de l'interior, i no a l'exterior.
Ara, arribem al passatge Permanyer. En aquest passatge les cases són molt més luxoses, com les típiques cases angleses. son de colors clars i tenen pati, i està clar que la tranquilitat que aporta el passatge fa que aquí s'estigui realment a gust!
Sortim pel carrer Pau Claris, aquest era un capellà però també fou polític. Era el President de la Generalitat a l'inici de la guerra dels Segadors.
dilluns, 17 de juny del 2013
Damos la vuelta a la iglesia de Santa Maria del Mar,
encontrando el llamado “Fossar de les Moreres”, que antiguamente era cementerio
de esta iglesia. En el muro de mármol que hay en la plaza, se puede leer:
“Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714."
El 11 de Septiembre de 1714, tuvo lugar la última defensa de Barcelona durante la
Guerra de Sucesión. Ese día murieron 120
mártires, patriotas catalanes que lucharon y murieron por defender la libertad
de su patria.
El pebetero de la plaza fue obra de Albert Vilaplana, en 2001.
Continuamos por la calle Montcada hasta el número 20, el Palau Dalmases que antes pertenecía a una entidad que trabaja para la promoción y normalización de la lengua catalana, la cultura y la identidad de la nación de Cataluña. Actualmente en este palacio se dan conciertos y, hoy en concreto, hay una actuación de flamenco. Seguimos nuestro itinerario por esta calle hasta llegar al número 15, donde se encuentra el Museu Picasso. Entramos y buscamos las tinas romanas, y aunque nos cuesta mucho encontrarlas, no damos cuenta de que las estamos pisando. Fueron construidas en el siglo XVI por encargo de una familia de Gerona, que quería almacenar el grano en jarras.
Después, seguimos por esta misma calle, en busca del Museu Tèxtil i d'Indumentària. Nos volvemos locas buscándolo, y después de un rato, decidimos dejarlo estar y continuar con el itinerario. Ahora, en internet, he encontrado la razón por la cuál no encontrábamos el museo, y es que este se trasladó en 2008.
Son ya las 11:45 y a las 12:00 hemos quedado con los profesores, así que decidimos ir al punto de encuentro y después, continuamos el itinerario. Al volver al itinerario, y por culpa de un despiste mio, nos perdemos. Por suerte, con la ayuda del mapa, Ana consigue que volvamos por el camino correcto y lleguemos a nuestro siguiente destino, la plaça d'en Marcús. A esta plaza llega la calle dels "Assaonadors" que eran las personas que trabajaban con la piel de los animales.
Cogemos la calle Carder, los "Carders" eran también personas que trabajaban la piel, exactamente se dedicaban a cardar, es decir, peinar la lana que los pastores les traían para que fuese más fácil de tejer.
Después, giramos por Giralt Pellisser, quien trabajaba las pieles, encargándose de tratarlas, secarlas, peinarlas, tintandolas y finalmente cosiendolas a mida para poder hacer abrigos, etc.
Después de un rato caminando y siguiendo las indicaciones marcadas, llegamos al Palau de la Música Catalana, que fue construido por Lluís Domènech i Montaner entre 1905 y 1908, y es de estilo modernista.
El gran edificio modernista tuvo tanto éxito que se quedó pequeño, y en 2004 se inauguró el "Petit Palau" un auditorio moderno anexo al edificio modernista. La diferencia entre las distintas fachadas es evidente ya que el nuevo Petit Palau no esta tan decorado como el antiguo edificio. En una de las esquinas, podemos apreciar un relevo muy detallado que representa a San Jorge.
Con esto finaliza nuestro itinerario de hoy, para volver a casa, vamos de vuelta a plaza Catalunya, dónde cogemos el autobús que nos lleva de vuelta a casa.
diumenge, 16 de juny del 2013
INTRODUCCIÓ
La paraula "rambla" és un terme d'origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d'areny o sorral. Segons la definició del diccionari, la paraula rambla té dos significats molt interrelacionats. Per una banda fa referència al "llit de riu o de torrent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes"; d'una altra banda, al·ludeix també a un "camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent." La relació que es podria establir entre aquests significats i la rambla de Barcelona, es que, es un tram que invita a passejar pels seus carrers i es troba on, antigament, passava una riera, tal com aquests significats indiquen.
Al anar baixant per la rambla, vam adonar-nos de que les rambles de Barcelona, es divideixen en diferents trams, i es per això que es diuen "Les rambles", i no "La Rambla". Els diferents trams són, en ordre els 6 següents:
-Rambla de Canaletes, que s'anomena així degut a la famosa font.
-Rambla dels estudis o Rambla dels Ocells, on es troba l'Acadèmia de les Ciences i Arts.
-Rambla de Sant Josep, el tram més conegut, degut a les parades de flors i la boqueria.
-Rambla dels caputxins, que rep aquest nom ja que es el tram de la rambla on més terrasses trobem.
-Rambla de Santa Mònica,que porta fins al monument de Colom.
-Rambla del mar, anomenada així ja que es la part de la rambla, que es una passarel·la de fusta que s'endinsa una mica en el mar.
Les rambles de Barcelona, tenen una llargària aproximada d'uns 2km, i normalment en el tram de Santa Mònica, hi trobem les estàtues vivents, es a dir, els que del seu cos, en fan una figura humana. Ens vam apropar a una d'aquestes estàtues i després de tirar-li una moneda, va moure's i ens vam fer una foto amb ella.
Si baixem una mica més, trobem l'edifici de les drassanes. Unes drassanes es on reparaven els vaixells, i aquestes drassanes en concret, van ser construides del segle XIII al XVI. Són d'estil gótic civil i actualment, s'han convertit en el museu marítim de Barcelona (MMC).
Al costat, trobem la famosa estatua de Colom. El seu dit senyala cap a Amèrica, direcció molt coherent ja que ell va ser el principal descobridor d'aquest continent.
-Rambla del mar, anomenada així ja que es la part de la rambla, que es una passarel·la de fusta que s'endinsa una mica en el mar.
Les rambles de Barcelona, tenen una llargària aproximada d'uns 2km, i normalment en el tram de Santa Mònica, hi trobem les estàtues vivents, es a dir, els que del seu cos, en fan una figura humana. Ens vam apropar a una d'aquestes estàtues i després de tirar-li una moneda, va moure's i ens vam fer una foto amb ella.
Si baixem una mica més, trobem l'edifici de les drassanes. Unes drassanes es on reparaven els vaixells, i aquestes drassanes en concret, van ser construides del segle XIII al XVI. Són d'estil gótic civil i actualment, s'han convertit en el museu marítim de Barcelona (MMC).
Al costat, trobem la famosa estatua de Colom. El seu dit senyala cap a Amèrica, direcció molt coherent ja que ell va ser el principal descobridor d'aquest continent.
divendres, 14 de juny del 2013
Introducció
Ja s'apropa l'estiu, el que indica el final de les classes, i amb això, per a nosaltres, alumnes de 3r d'ESO, finalitzar el curs amb el crèdit de síntesi.
El nostre grup està compost per l'Ana Gonzàlez, l'Anna Pascual, l'Andrea Risco i la Sara Bernal. Vam escollir el nostre grup ja que som totes amigues i com ja havíem fet alguns treballs en grup abans, sabem que treballem bastant bé juntes, tot i que a vegades hi hagin alguns problemes per a posar-nos d'acord.
Quan ens van fer la presentació del crèdit, ens va semblar que seria molt dur ja que hi ha molt treball per fer, així que vem decidir posar-nos ràpidament a organitzar-nos el temps i repartir-nos diferents parts del treball entre totes, i un cop repartit, vam quedar satisfetes ja que mes o menys, totes teniem la mateixa feina per a fer.
Durant aquests dies, hem realitzat diferents itineraris per la nostra estimada Barcelona, visitant i informant-nos sobre la seva història, i encara que algunes coses ja les sabíem, hem pogut aprendre moltes coses noves, que ara, nosaltres, posarem en aquest blog perquè tothom la pugui conèixer millor i també la història d'alguns dels seus edificis, barris, o importants personatges que van marcar història en aquesta preciosa ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)