Ara seguim pel carrer de l'Almirall, almirall es un grau militar de la marina que equival a general, Roger de Llúria, aquesta paraula s'accentua ja que es esdrúixola, seguim les indicacions que ens donen per arribar a l'església gòtica de la Concepció, tot fixant-nos en els edificis modernistes que hi trobem.

Quan finalment la trobem, entrem al claustre i ens informem sobre la seva història. Aquesta església no sempre ha estat on es actualment, i es que el claustre, com l'església, van ser traslladats del seu emplaçament original, el convent de Jonqueres, que es va enderrocar el 1868. El trasllat de l'església es realitza temps després (1871-1888), degut a l'expansió de la ciutat de Barcelona.

Sense deixar aquest carrer, ens dirigim a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació, i busquem una entrada. Dins aquesta illa de cases, hi ha una gran torre, anomenada Torre de les aigües, que era utilitzada per aprofitar l'aigua del subsòl i distribuir-la als primers edificis de l'Eixample. Creiem que, al estar aïllades del soroll, i ser unes cases més bé familiars, s'hi vivia molt millor en aquestes cases de l'interior, i no a l'exterior.

Ara, arribem al passatge Permanyer. En aquest passatge les cases són molt més luxoses, com les típiques cases angleses. son de colors clars i tenen pati, i està clar que la tranquilitat que aporta el passatge fa que aquí s'estigui realment a gust!

Sortim pel carrer Pau Claris, aquest era un capellà però també fou polític. Era el President de la Generalitat a l'inici de la guerra dels Segadors.