Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ana González. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ana González. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de juny del 2013

ANA GONZÁLEZ

Aquí s'acaba el crèdit i per fi, també el curs. Aquest crèdit ha sigut molt interessant, ja que teniem molta llibertat per anar al nostre ritme i parar quan ho necessitàvem. A mi, personalment, m'agrada fer les coses individualment, per poder fer-ho tot a la meva manera i gust, i al treballar en grup, he de respectar la opinió de tot el grup. Però tot i això, ha estat bé treballant en grup.

El itinerari que més m'ha agradat ha sigut Montjuïc. Tot i que feia molta calor i era molt cansat, ha sigut sense dubte, el més bonic. Tot ple de jardins, de monuments i museus.

El que menys m'ha agradat ha sigut les Rambles. Hi havia massa gent i em va semblar una mica avorrit, però la Boqueria em va encantar.

El Barri Gòtic va ser esgotador. Va faltar bastat de temps. El Palau de la Música em va encantar.

L'eixample també em va agradar molt. La Pedrera em va semblar molt bonica i estrambòtica.  Per altra banda, el recorregut va ser bastant curt i avorrit.

I per fi, ¡BONES VACANCES!

FRUITERIA

Aquest és un dibuix abstracte de una parada de fruites de la Boqueria:

Glogster del Barrio Gótico

dimecres, 19 de juny del 2013

RECORRIDO

Para llegar al punto de partida, Plaça España a las 9:00, quedamos a las 8:00 en la parada Pont d'Esplugues para coger el tramvia. Bajamos en Ernest Lluch para coger el autobús D20 hasta la Plaça España.
Este es el recorrido que hemos hecho:

Mostra un mapa més gran

INTRODUCCIÓN


Esta montaña a 173 metros de altitud está situada entre la ciudad y el mar y tiene una gran importancia

histórica, monumental y cultural. Ha sido una montaña en constante cambio des de el principio de este siglo y ahora, en la actualidad, se puede considerar como zona de recreo, deporte y de cultura.
En su ladera marítima está el cementerio más antiguo de la ciudad, donde origináriamente había el antiguo cementerio medieval judío. Se supone que en Montjuïc se alojaba un pueblo ibérico, pero nunca se ha encontrado ningún rastro, y tiempo después, los romanos (del siglo III cC. al siglo II aC.) construían allí una fortaleza que desapareció durante el período de Augusto.

Des de la época romana, la montaña de Montjuïc se explotaba como cantera y sus materiales, como por ejemplo el gres, se consideraba idoneo para la construcción. Esta explotación se intensificó durante el siglo XIX y  hacia mediados del siglo XX se dio como acabada.

Sobre el  origen del nombre de la montaña, las tres opciones más posibles son: "Monte de judíos"; "Montjoiós" y "Monte de Júpiter".
La montaña es muy verde y tiene un montón de jardines, tres de ellos tienen los nombres de poetas catalanes y mallorquines:







  • Jardines Mossen Costa i Llobera
  • Jardines Joan Maragall
  • Jardines Mossen Cinto Verdaguer
Los Jardines Joan Maragall tienen en su interior el Palauet Albéniz.
Aquí os dejo un poco de informaciós sobre los poetas que le dan nombre a los jardines:

  • Miquel Costa y Llobera fue un poeta mallorquín nacido en Pollença el 10 de marzo de 1854. Autor del poema El Pi de Formentor.
  • Joan Maragall fue un poeta catalán nacido en Barcelona el 10 de octubre del 1860. Su obra más popular es Dins sa cambra .
  • Jacint Verdaguer y Santaló fue un poeta catalán nacido el 17 de mayo de 1845. Escribió la obra de L'atlántida.

dimarts, 18 de juny del 2013

RECORREGUT

Per arribar al punt de trobada, la Pedrera a les 9:00, ens trobem a les 8:00 a la parada del Pont d'Esplugues. Agafem el el tramvia fins a Palau Reial. Allà agafem la línia 7 d'autobús Balmes-Provença. I desde aquí anem caminant fins a la Pedrera.
Aquest és el llarg recorregut que vam fer:


Mostra un mapa més gran
Després de sortir al carrer Pau Claris, girem a la dreta, pujem al Consell de Cent, i tot seguit, girem a l'esquerra fins al Passeig de Gràcia.
Aquí ens trobem "l'Illa de la Discòrdia" on hi ha tres edificis modernistes:

  • La Casa Lleó i Morera, de Lluís Domenech i Montaner, situada al Passeig de Gràcia, número 35.
  • La Casa Ametller, de Josep Puig i Cadafalch, situada al número 47 del Passeig de Gràcia.
  • La Casa Batlló, d'Antoni Gaudí, situada al número 43 de Passeig de Gràcia.
Es diu Illa de la Discordia per la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, els arquitectes de els tres edificis modernistes d'aquesta illa.

Entre quests tres edificis i altres edificis modernistes, generalment les diferències són fàcils de veure. Bàsicament són les ondulacions de l'estructura i els detalls arquitectònics. Estem davant de la Casa Batllló. Al cap damunt de l'edifici es troba representat un drac o un llangardaix. A la casa Atmetller hi és representat Sant Jordi i altres herois de la mitologia grega "matadors de dracs". 
Casa Atmetller.

Casa Batlló.

Casa Lleó i Morera.


Seguim per Passeig de Gràcia, on ens aturem davant d'un fanal modernista el qual haurem de dibuixar en blanc i negre. Pugem fins a carrer Mallorca, on girem i continuem fins a Sagrada Família. És l'obra més important de Gaudí. Aquest temple és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.Les 18 torrer representen 12 apòstols, els quatre evangelistes, la Verge María i Jesús(la més alta). 
Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica a la façana de la Passió, que ha anat executant segons el seu estil personal al llarg de vint anys.
Gaudí, tenia el seu propi estil, era molt original i per això ell per fer els càlculs d’estructures va experimentar amb models penjants a base de pesos i cordills, un sistema que mai cap altre arquitecte en el món ha desenvolupat en tal grau i dimensió com ho va fer Gaudí.

dilluns, 17 de juny del 2013

Salimos por la Calle Ave María y preguntando por allí, nos encontramos con un señor, al qual, no le importo explicarnos que el latín es la lengua de la que proviene el catalán y el castellano. La oración dice:
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum,
benedicta tu in mulieribus,
et benedictus fructus ventris tui Iesus.
Sancta Maria mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc, et in hora mortis nostrae.
Amen.
Al final giramos a la derecha por la Calle de los Baños Nuevos. Esta calle se llama así porque en el 1160 había un edificio donde estaban los baños públicos. a medida que vamos paseando por esta calle nos damos cuenta de que los comercios no son los habituales. Son comercios muy antiguos y tradicionales.
 Unos metros para abajo hay un cruce de cuatro calles. A la izquierda empieza la Calle del Call. Un call es una zona antiguamente por judíos en los Países Catalanes. En los números 5 y 7 de esta calle, su miramos par arriba, nos encontramos con trozos de la antigua muralla de Barcelona.

El trozo no es muy grande, pero se ve ya que ese trozo de pared sobresale y no esta pulido. En la 
siguiente esquina, a mediana altura, se supone que nos deberíamos de encontrar con una pequeña estatua que representa a un santo. Tras buscarla lo que se podría decir un largo rato, nos decidimos a preguntar a una dependienta de un comercio cercano. La mujer nos explicó que la estatua que debía estar allí y que representaba a Sant Jordi la robaron. Luego buscamos la Calle Marlet y la Calle Sant Ramon del Call y deberíamos encontrarnos con una sinagoga, pero nosotras no la encontramos.
Seguimos hasta una calle que sale a la izquierda, la de Sant Domènec del Call, lo seguimos hasta el final y luego, a mano derecha, y inmediatamente  a la izquierda por la Calle Sant Felip Neri hasta la plaza con el mismo nombre. Esta plaza es grande, luminosa, con el
suelo de piedra y con una bonita fuente en el medio. Tiene 5 lados, en dos de ellos hay una obertura para que la gente entre y salga. si te fijas bien, en una de las cinco paredes, se pueden ver los impactos de balas de la Guerra Civil Española. Los farolillos son los mismo que los de la Calle Bertrellans excepto porque estos no tienen cristal.
Por debajo de la arcada, por la Calle Montjuic del Bisbe, llegamos a la plaza Garriga i Bachs en la cual hay un monumento conocido con el nombre de los Maridos de la Independencia, construido entre los años 1929 y 1941 por los escultores Josep Llimona y Vicenç Navarro y el arquitecto Pere Benavent. Debajo hay una placa que dice: 
EL P. JUAN CALLIFA: EL DR. JOAQUIN POU, D. JUAN MASSANA, D. PEDRO LASTORTRAS, D. JULIAN PORTET Y D. RAMÓN MAS SACRIFICARON SU VIDA POR DIOS, POR LA PATRIA Y POR EL REY. LA CIUDAD AGRADECIDA ENALTECE AQUÍ PERPETUAMENTE SU MEMORIA. MCMXXIX (1929).
Al mirar a la derecha de la Calle del Bisbe vemos un pequeño puente gótico que conecta el Palau de la Generalitat con la residencia del President de la Generalitat.
A la derecha empieza la Calle de la Pietat. Aquí también hay una placa que dice:
APEL·LES MESTRES NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT L’HOMENATGE DE LA CIUTAT DE TOT CATALUNYA. LES CORPORACIONS ARTISTIQUES ES COMPLAUEN A RECORDAR-HO. 
MCMXXXV (1935).
Pasamos por delante del portal de la Pietat de la Catedral. El arco que rodea el tímpano representa la muerte de Jésus. Si miramos para arriba se ven un monton de gárgolas decorando la Catedral. La catedral se construyó durante los siglos XIII-XV. Pertenece al estilo gótico.
Más adelante, a la derecha, esta la Casa dels Canonges que era donde vivían antes los canónigos. Un canónigo es un dignitario dentro de la iglesia católica, miembro de una catedral. Se dedican a observar la vida en común, según una regla, y la combinan con el oficio clerical y la vida

apostólica.



A unos cuántos metros, otra vez a la derecha, en la Calle Paradís se encuentran los restos del Temple romà. Las columnas que hay dentro son del siglo I aC. Actualmente este edificio acoge a el Centro Excursionista de Catalunya. En la placa indica la conmemoració a Joan Amades i Gelats, por el centenario de su muerte.
Volvemos a la Calle de la Pietat, y a mano derecha, vemos un gran casal, llamado el Palau del Lloctinent. UN lloctinent era el que representaba al rey en el caso de que él se ausentara. Es un edificio destinado a ser la residencia del representante del rey en Cataluña (es decir, el lloctinent,).  Hasta 1994 fue la sede del Archivo de la Corona de Aragón, ya que nunca llegó a cumplir su primer objetivo.

Si atravesamos el edificio llegamos a la Plaça del Rei. Esta plaza esta rodeada por los siguientes edificios:

  • Palau de Lloctinent
  • Museo de Historia de Barcelona
  • Capilla de Santa Agata
  • Palau Reial Major
Dentro del Palau Reial Major está el Saló del Tinell. A l'Edat Mitjana servía como sala de ceremonias del antiguo Palacio Real, residencia de condes y posteriormente de reyes de la Corona de Aragón.

FOTOGRAFÍAS


diumenge, 16 de juny del 2013

RECORREGUT

Per arribar al punt de trobada, Font de Canaletes a les 9:00, ens trobem a les 8:15 a la parada del Pont d'Esplugues. Agafem el autobus número 67 fins a Plaça Catalunya.
Aquest és el llarg recorregut que vam fer:

Mostra un mapa més gran

ITINERARI

Iniciem el recorregut a la part més alta de la Rambla, tocant la Plaça Catalunya. Aquest tram s'anomena la Rambla de Canaletes, on es troba la popular Font de Canaletes. En aquesta font es celebren els títols de l'equip de la ciutat, el FC Barcelona. La dita diu: Si beus aigua de la font de canaletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us en aneu, sempre tornareu.
Comencem a baixar per la Rambla. Girem a la dreta pel C/ Pintor Fortuny, caminem per aquest carrer fins arribar al C/ dels Angels. En aquest carrer es troben els museus MACBA y CCCB. El MACBA el vam trobar tancat així que ens hem informat per internet.
El museu MACBA és el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Va ser construit l'any 1988 per l'arquitecte nortamericà Ricahrd Meier. En aquest museu s'exposen obres d'art contemporani.  Actualment hi ha aquestes:
  • ALLÒ QUE DEVEM ESTAR DIBUIXANT AMB LES NOSTRES FORMES DE VIURE ( del 5 de juny al 31 d'agost)
  • Colección Macba (del 16 de maig al 17 de juliol)
  • Twin (del 6 de maig al 30 de juny)
  • Escrito en el viento (del 8 de març al 30 de juny)
  • Eulàlia Grau. Nunca he pintado ángeles dorados (del 8 de febrer al 30 de juny)
  • Hay que huir del contenido como de una placa (del 8 de novembre(2012) al 24 de juny)
  • Arte de la primera globalización (del 8 de novembre(2012) al 24 de juny)

Aquest museu ens a cridat l'atenció pels grans finestralls, per la lluminositat que desprèn, la forma irregular i  modernista que té per a ser un museu.
El CCCB és el Centre de Cultura Contemporani de Barcelona. Abans era l'antic edifici de la Casa de Caritat, creada l'any 1802  fins l'any 1957. La reforma és obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana. Actualment hi ha dues exposicions:
  • Arxiu Bolaño. 1977-2003 (del 5 de març al 30 de juny)
  • Pasolini Roma (del 22 de maig al 15 de setembre)


En aquest mateix carrer trobem la Facultat de Filosofia, geografia i Història. Aquesta facultat pertany a la Universitat de Barcelona (UB). A Barcelona hi ha:

UNIVERSITATS PÚBLIQUES
  • Universitat autònoma de Barcelona (UAB)
  • Universitat de Barcelona (UB)
  • Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
  • Universitat Pompeu Fabra (UPF)
  • Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)
  • Escola Sup. De Música de Catalunya (ESMUC)
UNIVERSITATS PRIVADES
  • Universitat Ramon Llull (URL)
  • Universitat de Vic (UVic)
  • Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
  • Universitat Abat Oliva (UAO)
Davant de la facultat trobem l'antiga Casa de la Caritat, va ser un centre de beneficència actiu a Barcelona
entre 1802 i 1956. Va desenvolupar funcions de centre de beneficència i va acollir, al llarg del segle XIX, activitats productives molt diverses realitzades pels hospicians. Aquests tallers servien en bona part per vestir i alimentar la població asilada i com a centre formatiu on els nois s’incorporaven com a aprenents per, un cop fora de la institució, buscar col·locació segons l’ofici après. Actualment alberga diverses institucions, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull.

Després d'assabentar-nos de la història d'aquesta casa tornem a la Rambla pel C/ del Carme. En aquest carrer , al número 47, trobem un conjunt arquitectónic en el qual es troba:
  • La seu de la Reial Acadèmia de Medicina
  • L'Institut d'Estudis Catalans
  • La Biblioteca Sant Pau-Santa Creu



També hi han uns jardins ben bónics pels quals donem una volta per gaudir-ne una mica de la natura en mig d'una maca ciutat.
Al final del carrer trobem l'església de Betlem, pertany a l'estil Barroc. Va ser construïda de l'any 1680 al 1730 pels jesuïtes. En 1936 va ser incendiada i per això l'interior de l'edifici va ser totalment destruït.  Tornem a la Rambla i a la mateixa alçada de la Rambla a la esquerra trobem Portaferrisa. Al principi del carrer hi ha un mosaic en el qual es pot veure aigua.