RECORREGUT

Per arribar al punt de trobada, la Pedrera a les 9:00, ens trobem a les 8:00 a la parada del Pont d'Esplugues. Agafem el el tramvia fins a Palau Reial. Allà agafem la línia 7 d'autobús Balmes-Provença. I desde aquí anem caminant fins a la Pedrera.

Aquest és el llarg recorregut que vam fer:

Mostra un mapa més gran

INTRODUCCIÓ

   EL PLA DE L'EIXAMPLE

El Pla de l’Eixample era un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860, en ell reflecteix les profundes preocupacions socials de l'enginyer, que de fet va dissenyar sobre el paper una ciutat igualitària, on tots els barris tenien les mateixes característiques. També va guiar les actuacions urbanístiques dels anys 30, per bé que, posteriorment, els ajuntaments franquistes en van fer una lectura regressiva. Dins d’ell destacaven cinc vies més amples, els creuements de les quals donaven lloc a grans places.

També en el projecte preveia l'edificació de les illes només en dos dels costats, generalment els oposats. La resta estava adreçada a jardins i espais lliures. Estava constituït per una quadrícula contínua d'illes de cases de 113’3 metres des del Besòs fins a Montjuic , amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. Tota la construcción del Pla va durar quasi un segle.

Cada barri havia de disposar d'un centre cívic, amb llar d'infants, escola, església i asil. I cada districte, un mercat; i cada sector, un parc. Cerdà també va preveure un parc arborat prop del Besòs i un hipòdrom.


LA RAJOLETA

Divendres dia 7 de juny, el nostre primer dia de crèdit de sintesí, vam anar a veure on és fabricaben les rajoles i elements decoràtius, a la antigament anomenada ''Pujol i Bausis S.A'' o ''La Rajoleta'', situada a Esplugues de Llobregat.

La Rajoleta va ser creada al 1877, amb el pas dels anys, exactament al 1886 es va crear un forn nou de tipus àrab (al costat podeu veure una foto), també va ser incorporada una nova xemeneia. Al 1892 Pau Pujol i Vila (el fill de Pujol) va assolir la direcció de la fàbrica a causa de la mort del seu pare Jaume Pujol i Baussis. 
La fàbrica, amb la seva última denominació "Industrial Cerámica Vallvé, S.A.", va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.
En l'actualitat, Pujol i Bausis és un projecte de patrimoni cultural de reconversió de les estructures existents en un nou espai museístic dedicat a la ceràmica i a l'arqueologia industrial. Es conserven sis forns de tipus àrab, dos d'ells enterrats i de grans dimensons –descoberts l'estiu de 1993 i la tardor de 1996-, els dos forns d'ampolla i la xemeneia són un valuós testimoni de les vinculacions d'Esplugues amb el fang.

Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Josep Azemar i Pont, Lluís Muncunill, que van incloure en les seves obres peces produïdes en aquesta fàbrica i, fins i tot, crearen alguns dels dissenys ceràmics que després prenien forma als forns de la fàbrica.

Aquestes rajoles, actualment, les podem trobar en els següents llocs: com ara el Parc Güell, o a edificis com la Casa Lleó-Morera, la Casa Amatller o l’Institut Pere Mata, a Reus.

Com vam poder observar en alguns llocs de l'eixample, podem trobar exemples del modernisme arquitectònic. Per exemple:

-Elements estructurals inspirats en elements vegetals de tipus orgànic: formes 
arrodonides, etc..

És la estructura de les golfes de la Pedrera,

on la seva forma és d'una balena.

-Predomini de la línia corba, dissimetries, estilització. 

Palau de la Música

-Ocupació de nous materials constructius: ferro (recuperació de treballs de forja artística); i 
materials que ja estaven en desús: maó.

                                                                   Casa Batlló

-Arquitectura simbòlica, sugeridora, embellida, que desperta els sentits. També amb més colors.

                                                           Interior del Palau de la Música

ITINERARI

Comencem el nostre itinerari amb la visita a La Pedrera cap a les 9:30h.

Abans d'entrar a La Pedrera mirem el terra del carrer. Hi ha rajoles modernistes de forma poligonal les quals les hem de dibuixar amb tots els motius vegetals que contenen.

La Pedrera, en realitat es diu casa Milà, ja que va ser construïda com a residència per els Milà. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou. Es poden visitar els patis interiors, el terrat, les golfes, i un pis d'època de l'edifici.

Majoritàriament hi predominen elements relacionats amb la natura, com per exemple els balcons que imiten fulles dels arbres, o al vestíbul que hi ha pintures que representen arbres, flors, etc. 

Però també hi ha elements geomètrics com aquests:

Columna. Forma cilíndrica. Està situada a la façana, al costat de la porta principal.

Quadres. Forma rectangular. Està situat al passadís de l'edifici d'època de l'edifici.

Finestral. Forma ovalada. Situat a la façana.

Sortim de La Pedrera pugem pel Passeig fins la Diagonal i girem a la dreta. Davant nostre tenim l'edificació de La Casa de les Punxes. La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. El nom popular és donat per les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica. 

Seguim per la Diagonal fins arribar al Carrer Pau Claris, on observem a la banda mar la casa del baró de Quadras. No hem pogut entrar perquè estava tancat i no hem pogut tornar-hi, però tenim la informació igualment. Des del 16 de juny de 2003, l'edifici acull la seu social de la Casa Àsia, que és un centre cultural dedicat al millor coneixement dels països asiàtics i del Pacífic. 

Continuem fins al Carrer Bruc, girem a la dreta fins el Carrer València i al xamfrà d'aquests carrers hi trobem un edifici molt curiós. Hi havia una placa que hi deia:

"Conservatori Superior Municipal de Música 1916
Arquitecte: Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1946)"

Ara seguim pel carrer de l'Almirall, almirall es un grau militar de la marina que equival a general, Roger de Llúria, aquesta paraula s'accentua ja que es esdrúixola, seguim les indicacions que ens donen per arribar a l'església gòtica de la Concepció, tot fixant-nos en els edificis modernistes que hi trobem.

Quan finalment la trobem, entrem al claustre i ens informem sobre la seva història. Aquesta església no sempre ha estat on es actualment, i es que el claustre, com l'església, van ser traslladats del seu emplaçament original, el convent de Jonqueres, que es va enderrocar el 1868. El trasllat de l'església es realitza temps després (1871-1888), degut a l'expansió de la ciutat de Barcelona.

Sense deixar aquest carrer, ens dirigim a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació, i busquem una entrada. Dins aquesta illa de cases, hi ha una gran torre, anomenada Torre de les aigües, que era utilitzada per aprofitar l'aigua del subsòl i distribuir-la als primers edificis de l'Eixample. Creiem que, al estar aïllades del soroll, i ser unes cases més bé familiars, s'hi vivia molt millor en aquestes cases de l'interior, i no a l'exterior.

Ara, arribem al passatge Permanyer. En aquest passatge les cases són molt més luxoses, com les típiques cases angleses. son de colors clars i tenen pati, i està clar que la tranquilitat que aporta el passatge fa que aquí s'estigui realment a gust!

Sortim pel carrer Pau Claris, aquest era un capellà però també fou polític. Era el President de la Generalitat a l'inici de la guerra dels Segadors.

Després de sortir al carrer Pau Claris, girem a la dreta, pujem al Consell de Cent, i tot seguit, girem a l'esquerra fins al Passeig de Gràcia.

Aquí ens trobem "l'Illa de la Discòrdia" on hi ha tres edificis modernistes:

• La Casa Lleó i Morera, de Lluís Domenech i Montaner, situada al Passeig de Gràcia, número 35.
• La Casa Ametller, de Josep Puig i Cadafalch, situada al número 47 del Passeig de Gràcia.
• La Casa Batlló, d'Antoni Gaudí, situada al número 43 de Passeig de Gràcia.

Es diu Illa de la Discordia per la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, els arquitectes de els tres edificis modernistes d'aquesta illa.

Entre quests tres edificis i altres edificis modernistes, generalment les diferències són fàcils de veure. Bàsicament són les ondulacions de l'estructura i els detalls arquitectònics. Estem davant de la Casa Batllló. Al cap damunt de l'edifici es troba representat un drac o un llangardaix. A la casa Atmetller hi és representat Sant Jordi i altres herois de la mitologia grega "matadors de dracs". 

Casa Atmetller.

Casa Batlló.

Casa Lleó i Morera.

Seguim per Passeig de Gràcia, on ens aturem davant d'un fanal modernista el qual haurem de dibuixar en blanc i negre. Pugem fins a carrer Mallorca, on girem i continuem fins a Sagrada Família. És l'obra més important de Gaudí. Aquest temple és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.Les 18 torrer representen 12 apòstols, els quatre evangelistes, la Verge María i Jesús(la més alta). 

Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica a la façana de la Passió, que ha anat executant segons el seu estil personal al llarg de vint anys.

Gaudí, tenia el seu propi estil, era molt original i per això ell per fer els càlculs d’estructures va experimentar amb models penjants a base de pesos i cordills, un sistema que mai cap altre arquitecte en el món ha desenvolupat en tal grau i dimensió com ho va fer Gaudí.

FOTOGRAFIES