ANDREA RISCO

Estem a hores de fer la exposició, per fi! Això ja s'acaba, tot el crèdit ja esta fet, només ens queda repassar-ho tot i llest. El crèdit ha sigut entretingut, cansat i també m'agradat molt anar per Barcelona. Teniem molta llibertat i des de el primer moment no ens em queixa't de res. Encara que.. alguns itineraris eren una mica rebuscats. Les Rambles em van agradar, no he estat mai per allà perquè no surto molt, però va estar divertit. També va ser bonic visitar aquells edificis en els quals dins d'ells s'amaguen molta història. És clar com era el nostre primer itinerari anaven molt emocionades i ben orientades. El barri gòtic no m'agradat molt, perquè a part dels carrers petits que ens vam ficar, l'itinerari era una miqueta llarg i no és fàcil trobar alguns objectes o plaques que teniem que buscar. L'eixample va estar bé, no és que fos el millor del món però era divertit. La visita a la Pedrera va ser molt emocionant, mai l'havia vist, era impressionant! Però després no vam tenir temps de completar l'itinerari, és podria dir que va ser curt. Va fer molta calor i no era el millor dia per anar passejant per allà. L'últim recorregut va ser a Montjuïc, estàvem molt cansades i desitjàvem tornar a casa. Si va ser molt bonic; els paisatges de la Plaça d'Espanya, els jardins i el passeig per allà.
Finalment, la meva opinió del crèdit es que ha estat bé encara que algunes coses és podrien recol·locar per uns altres llocs.

RAJOLA

Glogster Eixample

ITINERARI

Hoy es nuestro último itinerario de todo el crédito, aunque no significa que no tengamos que hacer nada,  justo lo contrario. Después de haber quedado con los profesores en Plaza Espanya, de que hayan
pasado lista y que les hagamos enseñado el trabajo realizado en casa, nos dirigimos al Palau Nacional. El Palau Nacional está lleno de escaleras, de turistas que quieren hacerse fotos ante la maravillosa vista de Barcelona, de estatuas...
Ya que estamos mejor situadas, nuestro siguiente destino es Caixa Fòrum. Mientras intentamos seguir ubicando, entramos en la recepción y nos explican su historia:



Caixa Fòrum, es una fábrica textil singular, una pieza única de la arquitectura modernista industrial catalana de principios del siglo XX. Después de una larga temporada inactiva, el edificio fue rehabilitado por arquitectos de renombre internacional, con el objetivo de llevarlo a las infraestructuras propias de un equipamiento cultural moderno.

Volvemos al Palau Nacional, para ello cogemos las escaleras mecánicas y como aún no está abierto nos tenemos que esperar un rato hasta que lo abran. Cuando lo abren, entramos y le preguntamos a la recepcionista. Esta nos contesta que este recinto acoge al ''Museu Nacional d'Art de Catalunya'' más conocido como MNAC, donde se pueden ver obras des del S.X hasta los 40, del S.XX.

Cuando salimos del MNAC, podemos encontrar una maravillosa vista de Plaza Espanya, es todo muy bonito des de aquí arriba y el paisaje aun más. Aquí podéis ver una foto:

Este recinto fue construido en 1929, por motivo de la Exposición Internacional de Barcelona. Los dos edificios enormes que podemos encontrar a banda y banda de la Avenida Mª Cristina servían como puerta de entrada al recinto ferial de la montaña de Montjuïc. Cuando pasamos por en medio de las dos torres podemos observar una fuente muy bonita y grande, claramente es la Font Màgica de Barcelona, la cual, por la noche, el agua hace movimientos coordinados con música e iluminación con colores que cambian. 

ESTATUAS

MONTJUÏC:

Alguna de ellas las podemos encontrar a simple vista aunque otras, hay que buscarlas bien para encontrarlas. Aquí os dejamos algunas:

La primera estatua que podemos encontrar a Atenea o Minerva, aunque no se parezca a la fotografía que tenemos que encontrar en el dosier, la hemos podido identificar gracias a su casco:

Las segundas estatuas que podemos encontrar, son estas:
Aunque son muy parecidas las dos, las podemos diferenciar a simple vista. Porque la única diferencia que hay entre las dos es que, Heràcles es el que tiene el pelo más corto y Zeus el que tiene el pelo más largo.

                       Zeus                                                                  
















                                                                                                                         Heràcles                    

Después de haber llegado al Palau Nacional, en lo más alto podemos encontrar a Ares o Mart con su escudo, como si representara la protección del Palau (ya que él era el dios de la guerra).

                                                                    Ares o Mart

Tambien podemos encontrar a Afrodita o Venus, que es una de las estatuas situadas delante del Palau Nacional.

Ahora tenemos que encontrar al fauno,  así que dispuestas a hacerlo, intentamos buscarlo. Después de media hora buscando el fauno, ¡Lo hemos encontrado! Esta pequeña familia de faunos está escondida, a la derecha de subir las escaleras mecánicas, son aquellas fuentes que soportan un soporte y ellas mismas hacen de fuente.
Aquí podemos ver algunas imágenes de nosotras con el fauno:

INTRODUCCIÓ

   EL PLA DE L'EIXAMPLE

El Pla de l’Eixample era un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860, en ell reflecteix les profundes preocupacions socials de l'enginyer, que de fet va dissenyar sobre el paper una ciutat igualitària, on tots els barris tenien les mateixes característiques. També va guiar les actuacions urbanístiques dels anys 30, per bé que, posteriorment, els ajuntaments franquistes en van fer una lectura regressiva. Dins d’ell destacaven cinc vies més amples, els creuements de les quals donaven lloc a grans places.

També en el projecte preveia l'edificació de les illes només en dos dels costats, generalment els oposats. La resta estava adreçada a jardins i espais lliures. Estava constituït per una quadrícula contínua d'illes de cases de 113’3 metres des del Besòs fins a Montjuic , amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. Tota la construcción del Pla va durar quasi un segle.

Cada barri havia de disposar d'un centre cívic, amb llar d'infants, escola, església i asil. I cada districte, un mercat; i cada sector, un parc. Cerdà també va preveure un parc arborat prop del Besòs i un hipòdrom.


LA RAJOLETA

Divendres dia 7 de juny, el nostre primer dia de crèdit de sintesí, vam anar a veure on és fabricaben les rajoles i elements decoràtius, a la antigament anomenada ''Pujol i Bausis S.A'' o ''La Rajoleta'', situada a Esplugues de Llobregat.

La Rajoleta va ser creada al 1877, amb el pas dels anys, exactament al 1886 es va crear un forn nou de tipus àrab (al costat podeu veure una foto), també va ser incorporada una nova xemeneia. Al 1892 Pau Pujol i Vila (el fill de Pujol) va assolir la direcció de la fàbrica a causa de la mort del seu pare Jaume Pujol i Baussis. 
La fàbrica, amb la seva última denominació "Industrial Cerámica Vallvé, S.A.", va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país.
En l'actualitat, Pujol i Bausis és un projecte de patrimoni cultural de reconversió de les estructures existents en un nou espai museístic dedicat a la ceràmica i a l'arqueologia industrial. Es conserven sis forns de tipus àrab, dos d'ells enterrats i de grans dimensons –descoberts l'estiu de 1993 i la tardor de 1996-, els dos forns d'ampolla i la xemeneia són un valuós testimoni de les vinculacions d'Esplugues amb el fang.

Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Josep Azemar i Pont, Lluís Muncunill, que van incloure en les seves obres peces produïdes en aquesta fàbrica i, fins i tot, crearen alguns dels dissenys ceràmics que després prenien forma als forns de la fàbrica.

Aquestes rajoles, actualment, les podem trobar en els següents llocs: com ara el Parc Güell, o a edificis com la Casa Lleó-Morera, la Casa Amatller o l’Institut Pere Mata, a Reus.

Com vam poder observar en alguns llocs de l'eixample, podem trobar exemples del modernisme arquitectònic. Per exemple:

-Elements estructurals inspirats en elements vegetals de tipus orgànic: formes 
arrodonides, etc..

És la estructura de les golfes de la Pedrera,

on la seva forma és d'una balena.

-Predomini de la línia corba, dissimetries, estilització. 

Palau de la Música

-Ocupació de nous materials constructius: ferro (recuperació de treballs de forja artística); i 
materials que ja estaven en desús: maó.

                                                                   Casa Batlló

-Arquitectura simbòlica, sugeridora, embellida, que desperta els sentits. També amb més colors.

                                                           Interior del Palau de la Música

FOTOGRAFIES

La otra calle que conecta a la Plaça del Rei es la de Veguer, y ya que la calle se llama asi, nos interesamos en saber que era un veguer y una vegueria. Un veguer, antiguamente, era la autoridad delegada de la Corona o de una baronía en una demarcación del Principado de Cataluña y de Mallorca, con jurisdicción gubernativa, judicial y administrativa. Y la vegueria es la división territorial de Catalunya, según la denominación empleada antes de 1716.

                                                                  Plaça del Rei


Una vez cogida la calle, nos deja en la bajada de la calle Llibreteria, donde, subiendo un poco a mano derecha llegamos al corazón político de Catalunya, no es más una metáfora a la cual se refiere a que se centran varios edificios en la misma plaza relacionados con la política, es la plaza Sant Jaume. Esta plaza es el cruce de los antiguos Cardo y Decumanus, que son el nombre de las calles principales de las ciudades romanas. El Cardo que era la calle más importante y iba de norte a sud, corresponde a las actuales Llibreteria y calle del Call, y el Decumanus a las calles del Bisbe y de la Ciutat. Ahí estaba el Forum -que era el corazón del que hablábamos- de la antigua Barcino, es decir, su centro político, religioso y administrativo, dos mil años después.

Los dos edificios más emblemáticos que distribuye la plaza son la Generalitat y el Ayuntamiento. En las calles laterales a la plaza podemos encontrar fachadas de la Edad Media. Aquí podéis ver alguna:

El Ayuntamiento actualmente, tiene las mismas funciones que la Generalitat, que son establecer normas y hacerlas funcionar. 

También observamos la fachada moderna de la Generalitat, donde vemos una escultura de Sant Jordi. A simple vista, pensamos que Sant Jordi está en la fachada moderna porque representa al patrón de Catalunya. Este, está situado en el balcón de la Generalitat. Los dos eventos más importantes que sucedieron en ese balcón fueron: la vuelta del exilio de Josep Tarradelles, que era President de la Generalitat y  la proclamación de la Segunda Republica Española.

                                                               Estatua de Sant Jordi

Paralelo a la calle por donde hemos venido, esta la calle de Jaume I, en la cual, nos dejara en la plaça de l'Àngel. Intentando encontrar el camino para llegar a nuestro siguiente destino, pasa la Via Laietana, y nuestra pregunta es, ¿que son los Laietans? Pues ahora os lo explicamos. Eran un pueblo ibérico que habitaba en la parte de la costa del sud del rio Llobregat hasta la Tordera. Aproximadamente se extendía a partir de las actuales comarcas, que son: El Maresme, el Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental y Vallès Occidental.
Seguimos nuestro camino hacia la calle de l'Argenteria donde acabaremos en el barrio de la Ribera en el cual hay una multitud de calles pequeñas con nombres de oficios o de grandes familias. Nuestro destino está entre los números 64-66, donde hay una fachada que pone:

ESTANT-SE AQUÍ                                          

YA ESCURAR ELS ÚLTIMS DIES

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

(1894-1924)

DE MARE GITANA.

D’OBRERA ESTIRP

I DE LLEIAL NACIÓ:

DE DIGNITAT POETA.

EL POBLE A UN ENEMIC BEN NOBLE

EN EL CENTENARI

DE LA SEVA ARRIBADA AL MOLL.

BARCELONA 1994

Al final de la calle salimos a la iglesia Santa María del Mar. Esta iglesia era el centro espiritual y social del barrio de la Ribera. Fue construida en 55 años, de 1329 a 1384. No pudimos hacer foto dentro porque estaban haciendo misa, así que hemos cogido una de internet:

                                      

                                      

Després d'admirar la magnífica estàtua de Colom, ja veiem el nou establiment anomenat ''Maremàgnum''.

Barcelona ha estat, sens dubte, des de temps immemorials, una ciutat oberta al mar. Al passeig més antic de la Rambla s'hi ha afegit, des de fa uns anys, un nou tram que ens endinsa mar enllà, on hi podem trobar les anomenades ''Golondrines''. Les golondrines són unes embarcacions que passegen des de 1888 els barcelonins i els visitants del port de Barcelona, a l'interior hi podem trobar un petit bar, per acompanyar la visita amb alguns refrescos o gelats, i poden gaudir d'un viatge pel mar de Barcelona en la primera planta, o si prefereixen gaudir de la brisa marina i el sol en la coberta superior descoberta.

Travessem el pont i trobem el Maremàgnum que ara, actualment, és un centre comercial on, després de fer un bon passeig per les rambles podem gaudir d'unes bones compres, o anar al cinema o prendre alguna cosa en un restaurant. Encara hem de preguntar sobre que hi havia fa deu anys en aquesta zona. Quan ho fem un senyor ens diu que aquí fa deu anys es trobava el Port Vell. Seguim el nostre camí i ens trobem amb informació sobre el Port Vell:

Després de molta estona passejant, arribem a l'edifici de Palau de Mar, on, antigament s'utilitzaba per acollir als antics Magatzems Generals de Comerç. Avui, és la seu del Museu d'Història de Catalunya i del Departament de Benestar Social i Família, encara que també tenen un seguit de negocis de restauració gastronomia.

Una vegada acabat l'itinerari, vam agafar el bus D20 al passeig marítim fins la última parada Ernest Lluch, d'allà vam agafar el Tramvía (qualsevol que no sigui el T3) del costat que la seva parada és diu de la mateixa manera. Després d'agafar el tram cadascú baixava a la parada que més bé li anava.

Ara, aquí us deixo les figures que hem de trobar en el mapa de les Rambles:

Glossari

-Detritus:  Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals. 

-Claustre:  Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc. 

-Necròpoli: Cementiri, especialment d’època prehistòrica, antiga o medieval.

-Llòbrec: Fosc, tenebrós.

-Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

-Deixebla: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre.

-Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa.

-Bohèmia: Relatiu o pertanyent a Bohèmia o als seus habitants. 

-Sinagoga:  Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural de la comunitat. 

-Timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica. 

-Gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

-Esmunyiu: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.

-Emblemàtics: Que conté un emblema, que representa a la manera d’un emblema.

-Eixam: Multitud d'alguna cosa.  

-Orfebres: Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent. 

-Munió: Multitud. 

-Policromades: Pintades amb diferents colors. 

ALTRES:

-Ossada: Conjunt dels ossos de l’esquelet.

-Al·lergòrica:  Relatiu o pertanyent a l’al·legoria.


-Xamfrà:  Cantonada d’un edifici constituïda per un pla que forma angles obtusos amb qualsevol de les dues façanes que la determinen.