Comencem el nostre itinerari amb la visita a La Pedrera cap a les 9:30h.
Abans d'entrar a La Pedrera mirem el terra del carrer. Hi ha rajoles modernistes de forma poligonal les quals les hem de dibuixar amb tots els motius vegetals que contenen.
La Pedrera, en realitat es diu casa Milà, ja que va ser construïda com a residència per els Milà. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou. Es poden visitar els patis interiors, el terrat, les golfes, i un pis d'època de l'edifici.
Majoritàriament hi predominen elements relacionats amb la natura, com per exemple els balcons que imiten fulles dels arbres, o al vestíbul que hi ha pintures que representen arbres, flors, etc.
Però també hi ha elements geomètrics com aquests:
| Columna. Forma cilíndrica. Està situada a la façana, al costat de la porta principal. |
| Quadres. Forma rectangular. Està situat al passadís de l'edifici d'època de l'edifici. |
| Finestral. Forma ovalada. Situat a la façana. |
Sortim de La Pedrera pugem pel Passeig fins la Diagonal i girem a la dreta. Davant nostre tenim l'edificació de La Casa de les Punxes. La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. El nom popular és donat per les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica.

Seguim per la Diagonal fins arribar al Carrer Pau Claris, on observem a la banda mar la casa del baró de Quadras. No hem pogut entrar perquè estava tancat i no hem pogut tornar-hi, però tenim la informació igualment. Des del 16 de juny de 2003, l'edifici acull la seu social de la Casa Àsia, que és un centre cultural dedicat al millor coneixement dels països asiàtics i del Pacífic.
Continuem fins al Carrer Bruc, girem a la dreta fins el Carrer València i al xamfrà d'aquests carrers hi trobem un edifici molt curiós. Hi havia una placa que hi deia:
| "Conservatori Superior Municipal de Música 1916 Arquitecte: Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1946)" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada